Judici al procés

Comença avui el judici més transcendental de la història recent d’Espanya, en el qual dotze líders polítics i civils del procés català s’asseuran al banc dels acusats i nou dels quals afrontaran peticions de presó per rebel·lió pels fets que hi va haver entre el setembre i l’octubre del 2017, que per a uns va ser un atac a la normativa constitucional que va arribar a proclamar la independència de Catalunya i per a d’altres, inclòs l’actual govern català, va ser la translació jurídica i política del que s’havia votat a les urnes. En el procés que comença avui es dilucidarà si es va vulnerar la legislació vigent i com es tipifiquen penalment les diferents actuacions, però també si el judici se celebra amb les degudes garanties, amb la certesa gairebé absoluta que sigui quina sigui la sentència hi haurà una segona vista del cas en les instàncies europees. Per als acusats i les seues defenses, estem davant d’un judici polític i per molt que el Tribunal Suprem, la Fiscalia o l’Advocacia de l’Estat intentin circumscriure’l a l’àmbit jurídic, és obvi que hi ha unes connotacions polítiques que comencen per la presència de la ultradreta en l’acusació particular i pels revessos que la justícia espanyola ha patit en instàncies europees quan va reclamar l’extradició de Puigdemont i segueixen amb les mobilitzacions convocades i fins i tot per les diferents estratègies que puguin tenir les defenses. Al marge de les qüestions formals que es plantejaran en els primers dies, tot apunta que la clau estarà en si les acusacions poden mantenir el delicte de rebel·lió, que implicaria l’existència de violència en les seues actuacions que sembla molt lluny de poder provar-se, o si opten, com ja ha fet l’advocacia de l’Estat, per rebaixar les acusacions a sedició, també complicada de provar, o figures menys castigades com la conspiració per a la rebel·lió, que comporta una condemna màxima de 7,5 anys davant els 25 que pot representar el grau més alt de la rebel·lió. Com que des del bàndol sobiranista ja han anunciat que no acceptaran cap sentència que no sigui l’absolució i rebutjaran qualsevol condemna, s’entreveu un període convuls amb moltes mobilitzacions i tensió a la sala del Suprem i també a les institucions o al carrer. I quan s’ha afinat tant el calendari per evitar que el judici coincidís amb alguna campanya electoral, sorprèn ara que s’especuli amb un possible avanç de les eleccions el 14 d’abril.