Cop d'Estat?

La Fiscalia ha presentat les seues conclusions al judici del procés mantenint les acusacions de rebel·lió i fent seues les tesis més radicals que s’ha defensat des de la dreta, que consideraven els fets del setembre i l’octubre del 2017 com un cop d’Estat. El fiscal Zaragoza va ser rotund a l’invocar el jurista austríac Hans Kelsen, ben conegut i citat per lletrats de tots els colors per definir el cop d’Estat com l’anul·lació de l’ordre jurídic, o una Constitució vigent, per mitjans il·legals i la seua substitució per un altre ordre jurídic o una altra Constitució. Al jurista austríac li és indiferent que aquest canvi il·legítim es compleixi mitjançant un acte de força dirigit contra el govern legítim, o efectuat pels mateixos membres del govern, que es tracti d’un moviment de masses populars o d’un petit grup, perquè per a la definició teòrica l’important és el canvi de l’ordre. I el primer que cal preguntar-se, partint de la definició, és si la Constitució espanyola va deixar en algun moment d’estar vigent, si es va anul·lar la normativa espanyola i es va substituir per un altra i aquí ja no sembla que encaixi la teoria kelseniana en els fets coneguts, perquè no va arribar a promulgar-se el que l’austríac anomena una Constitució revolucionària, ni es va anul·lar la que estava vigent. No ha tingut en compte la fiscalia que Kelsen també es referia a la validesa i l’eficàcia del cop i al principi d’efectivitat que a la vista del judici és evident que no es va donar. I en segon lloc, som davant d’una definició teòrica amb la qual molts no estem d’acord i no una tipificació penal que en el cas de la rebel·lió, i això ja no és de Kelsen sinó del Codi Penal espanyol, exigeix que hi hagi violència, una cosa que tampoc ha quedat provada al judici, tot i que ahir els fiscals ho donaven per fet i la mateixa Advocacia de l’Estat ho matisava assegurant que “no era un element estructural del pla dels acusats”. A tot estirar, se’ls pot acusar d’intentar el cop o de conspirar per a la independència, però és evident que la Constitució espanyola no ha deixat de ser vigent a Catalunya. El més significatiu és que els fiscals no han canviat gens les seues postures inicials, que mantenen la mà dura, però que van haver de començar a la defensiva justificant la seua pròpia postura. I ningú s’ha d’escandalitzar que el seu al·legat fos polític, perquè també els de les defenses ho seran.