Europa i el procés

La llista encapçalada per Carles Puigdemont va ser la més votada a Catalunya en les eleccions europees del mes de maig passat, però ahir no va poder assistir com a eurodiputat a la sessió constitutiva del Parlament Europeu, com tampoc ho va poder fer el número dos de la llista, l’exconseller Toni Comín, ni tampoc el cap de llista de la segona candidatura més votada a Catalunya, Oriol Junqueras, que espera a la presó la sentència del Tribunal Suprem. Pot ser una anomalia del sistema representatiu i l’enèsima mostra del conflicte que vivim a Catalunya, però no es pot considerar, com es clamava ahir a la manifestació d’Estrasburg, que estiguem davant d’una nova negació de la democràcia, que en aquest cas ja no és només de l’estat espanyol, sinó del mateix Parlament Europeu. La situació que es va viure ahir era perfectament previsible i fins i tot s’havia anunciat amb profusió que sense l’acreditació de les cambres nacionals no es podia accedir a la condició d’eurodiputat, malgrat que la defensa de Puigdemont assegurava que tenia prou arguments per aconseguir la credencial d’eurodiputat i inclús garantir-li la immunitat, i fins i tot va intentar aconseguir per delegació l’acta al comparèixer davant de les institucions espanyoles amb un poder notarial. No va prosperar aquesta iniciativa a Espanya i tampoc davant de la justícia europea, que ha tornat a insistir que l’acreditació dels eurodiputats depèn de cada país, i en el cas espanyol comporta l’acatament de la Constitució davant de la Junta Electoral Central, tràmit que no ha seguit Puigdemont per evitar que l’empresonin per les causes que ha jutjat el Suprem i que va eludir quan es va exiliar a Brussel·les. Hi haurà recursos davant de la justícia europea i s’internacionalitzarà el conflicte català com era l’objectiu, però abans d’assegurar que es violenti la democràcia s’ha de recordar que el sistema es fonamenta en l’exercici del vot, però també en el respecte de les normes i les lleis aprovades per la majoria. Puigdemont va obtenir els vots però sabia amb temps quines eren les normes, ja no només espanyoles sinó també europees, amb les quals jugava i que teòricament acceptava, tot i que està en el seu dret de voler canviar-les quan tingui prou majories. Però de moment, les institucions europees, el Parlament i els tribunals li han recordat la dura realitat i que la seua acta i la seua teòrica immunitat hauran d’esperar.