El dèficit d'escorxadors de Lleida

Les comarques de Lleida es mantenen com a líders indiscutibles a l’Estat en la producció de bestiar porcí, però el sector segueix coix en la transformació i bona part de la cabanya ha d’acabar en camions per traslladar-la a altres demarcacions per al sacrifici. En concret, les granges de Lleida compten amb un cens estimat de 4,362 milions d’animals, però el balanç de sacrificis als escorxadors lleidatans tot just arriba als 2,378 milions. De fet, les províncies de Girona i Barcelona quadrupliquen les matances de Ponent, segons les dades que acaba de fer públiques el ministeri d’Agricultura. El sector carni de Lleida ni tan sols apareix al podi d’escorxadors, que completa Saragossa, i se situa setè darrere de Salamanca, Màlaga i Conca. Ja fa molts anys que els productors reclamen a l’administració un gran escorxador que equilibri el desfasament entre criança i matança i en l’època del conseller d’Agricultura Joaquim Llena el projecte va agafar un cert impuls, malgrat que va tornar poc després a l’ostracisme, sigui per falta de voluntat política, de mitjans econòmics o perquè algunes de les grans empreses ja inverteixen en les seues instal·lacions. És el cas de BonÀrea a La Closa de Guissona, i molt aviat a la població aragonesa d’Épila, els grups Jorge, a Mollerussa, i el de Pini, a Binèfar, aquest últim en fase de proves per al seu macroescorxador, en el qual preveu sacrificar 3 milions de porcs a l’any, més que a tota la província de Lleida, on el gegant del porcí, Vall Companys, no ha apostat per un escorxador propi. Aquesta falta d’instal·lacions de sacrifici costa als productors més de 7 milions d’euros a l’any, xifra que ja per si mateixa indica la necessitat de tornar a activar l’escorxador que Lleida reclama i necessita.

Una protesta que creix

És urgent la trobada de la consellera d’Agricultura, Teresa Jordà, amb els afectats pel gran incendi de l’Ebre perquè les protestes del Segrià i les Garrigues cada vegada són més nombroses i el Govern no pot escudar-se en un consens polític i sindical per als ajuts que neguen els seus propis protagonistes.