Qüestió de serrells

Després del congrés de dissabte, Esquerra va afirmar ahir que “només queden alguns serrells” per tancar l’acord amb el PSOE que facilitaria la investidura de Pedro Sánchez i des de la Mesa del Congrés es va decidir ahir habilitar els dies 28, 29 i 30 com a hàbils per celebrar els corresponents plens, la convocatòria dels quals pot fer-se amb un marge de només 24 hores. Crida l’atenció que després de tants mesos perduts, de tants mesos sense ni tan sols asseure’s a negociar, ara hi hagi tanta pressa com per habilitar caps de setmana nadalencs o estudiar la data del diumenge 5 de gener com a segona opció, però ha quedat demostrat que els ritmes de la política espanyola són inescrutables i que ara els han vingut les presses, però sembla clar que si només és qüestió de serrells, els negociadors del PSOE i ERC ja han arribat a un acord en l’aspecte fonamental. I després de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, qüestió essencial és la postura de l’Advocacia de l’Estat respecte a Oriol Junqueras perquè la fiscalia es manté en les tesis exposades durant el judici i considera que la reconeguda immunitat del president d’ERC no equival a impunitat, remetent-se a sentències del Constitucional en les quals només reconeix la immunitat als diputats que ja ho eren abans de ser processats, mentre que Junqueras ja havia estat jutjat, tot i que no s’hagués dictat sentència, quan va ser elegit eurodiputat. No és un escrit que hagi agradat a ERC i caldrà esperar a veure si el de l’Advocacia és més conciliador i representa un gest suficient per convèncer la direcció republicana. Perquè una part important dels serrells passa per les cessions que Sánchez pugui fer i que ERC pugui presentar a les bases, i als seus socis de govern, com a avanços significatius que justifiquin el suport a la investidura. I tots els gols que s’apunti ERC en aquest sentit poden convertir-se en un bumerang contra Sánchez per rendir-se a les exigències independentistes com ja han plantejat alguns dels barons socialistes i d’una forma més extemporània algun exmilitar i ara dirigent de Vox que ha arribat a acusar Sánchez ni més ni menys que de traïció. Farà falta més transparència de la que hem tingut fins ara i molta pedagogia dels signants de l’acord amb els seus per justificar-se sense provocar fallides ni dissensions. I això és alguna cosa més que un serrell.