Primer govern de coalició

Sobren exemples del fet que l’èxit o el fracàs d’un govern no depèn del currículum dels ministres, sinó de la cohesió interna, l’eficàcia a resoldre els problemes i connectar amb els ciutadans i a traslladar a la pràctica el programa amb què es van guanyar les eleccions. El primer govern de coalició des de la República va començar ahir la seua etapa i no ho té fàcil, perquè els problemes que ha d’afrontar són grans; el suport parlamentari, escàs; l’oposició, més aspra que mai, i l’entesa entre els socis, una assignatura per aprovar, però cal deixar-los treballar perquè sobra il·lusió i preparació entre els integrants, i els dos socis, PSOE i Podem, han articulat un protocol per evitar friccions en l’acció política diària i fer realitat les paraules del president, que va dir que “parlaran amb diverses veus, però una sola paraula”. Sánchez ha buscat un equilibri entre perfils prestigiosos en la seua matèria com les vicepresidentes d’Economia i Transició Ecològica, la nova titular d’Exteriors, el de Seguretat Social o el ministre d’Universitats, a proposta de Podem, amb altres de més polítics com el vicepresident Iglesias, ministres que continuen, com Ábalos i la titular d’Hisenda, que assumeix la representació, o el nou ministre de Sanitat, Salvador Illa, bregat en la negociació amb ERC i que representa la quota del PSC. És el govern amb més ministres des del primer de Suárez, en un intent d’acontentar tothom malgrat que algunes carteres semblen buides de contingut després dels traspassos i en altres hi pot haver col·lisions de competències, però també el que té més ministres dones i, sobretot, en departaments tan transcendentals com tres vicepresidències i les carteres d’Afers Exteriors, Hisenda, Defensa, Educació o Igualtat, entre d’altres. L’objectiu ha de ser corregir les desigualtats generades per la crisi, i a partir d’avui, que està convocat el primer Consell de Ministres, es concretaran, d’acord amb el pacte programàtic subscrit pel PSOE i Podem, mesures més socials dins del rigor pressupostari que garanteix la continuïtat de l’equip econòmic i la seua bona connexió amb les autoritats comunitàries. No és previsible que l’oposició concedeixi els cent dies de treva, que era norma en l’arrancada de qualsevol gestió, però sí que convindria que aquest primer govern de coalició tingués la seua oportunitat i fos jutjat pels fets i no pels prejudicis.