Semiconfinats i recentralitzats

Les primeres mesures adoptades pel Govern central després de decretar l’estat d’alarma prohibeixen, almenys durant quinze dies i en termes generals, el moviment dels ciutadans, tot i que amb excepcions. Així, es permet la mobilitat per comprar aliments, productes farmacèutics i de primera necessitat. També per anar als centres sanitaris i al lloc de treball per efectuar la seua prestació laboral, professional o empresarial. Així mateix, es permetrà el retorn al lloc de residència habitual si el ciutadà es troba en qualsevol punt fora d’Espanya. Totes les mesures entren en vigor de forma immediata excepte les limitacions de moviments, que són per al dilluns 16 de març a les 8 hores. A més, el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, va anunciar un altre paquet de mesures per compensar a totes les empreses la falta de liquiditat que comportarà aquesta crisi sanitària i les seues conseqüències, igual que als treballadors per les més que probables suspensions d’ocupació que s’aprovaran en molts sectors. De la mateixa manera, els Mossos d’Esquadra, així com les policies locals, “quedaran sota les ordres directes” del ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, igual que tot el sistema sanitari català, que estarà subjecte a les ordres del ministeri de Salvador Illa a Madrid. No és oportú en un moment de pandèmia i estat d’alarma general iniciar una guerra política sobre per què el govern espanyol ha decidit eliminar les competències estatutàries i constitucionals de la Generalitat de Catalunya a favor d’una unitat d’acció que sembla més política que sanitària. Hi haurà temps d’analitzar els avantatges o inconvenients que aquest decret de lluita contra el coronavirus tindrà en les ja per si mateix tenses relacions entre els governs català i espanyol, ara és moment de centrar-nos en la responsabilitat individual i col·lectiva que tots tenim per frenar el Covid-19 i la ràpida expansió que ha tingut en els últims dies. Centrem-nos a reduir la nostra mobilitat al màxim, a ser solidaris amb els centres de salut i no col·lapsar-los si no és estrictament necessari i ajudem tant com ens sigui possible els nostres conveïns, sobretot aquells més vulnerables. Seran almenys quinze dies durs, però de com els afrontem dependrà el nostre futur proper.