Tensions polítiques

Com era de preveure, també en la gestió del coronavirus han sorgit les diferències polítiques i les tensions entre partits i d’algunes autonomies, Euskadi, Galícia, Andalusia i sobretot Catalunya, amb el Govern central i no és bo que es generin tensions, que es divideixin esforços, que s’aprofiti la pandèmia per treure rèdit polític i que es confongui qui és l’enemic real i l’objectiu a batre en aquesta emergència mundial. Per evitar-ho caldria demanar transparència, intercanvi de dades i opinions, consens en les decisions transcendentals i bona comunicació als que decideixen des de Madrid, mentre que a l’oposició i a les autonomies discrepants també caldria reclamar-los respecte a la responsabilitat de qui governa, solidaritat davant dels possibles errors en la gestió que tots han pogut cometre en els seus respectius àmbits i lleialtat i coordinació a l’hora d’aplicar les mesures aprovades. Desgraciadament i amb diferents matisos, ni els uns ni els altres s’han aplicat a complir amb bona voluntat aquests requisits que esperem la majoria de ciutadans dels nostres governants i en els últims dies comencen a sovintejar les tensions polítiques amb les decisions que es prenen. N’hi va haver amb la gestió de compres de material sanitari i la seua distribució, en menor grau amb l’oferiment de l’Exèrcit per col·laborar a Catalunya i sobretot amb el grau de confinament especialment entre Sánchez i Torra, que primer reclamava el tancament de fronteres per a Catalunya i ara s’oposa que s’hagi aixecat el confinament total vigent fins ara i des d’avui es permeti que tornin a treballar sectors no essencials com la construcció i la indústria amb les garanties sanitàries i de distància requerides. Evidentment, és una decisió molt complexa que compta amb partidaris i detractors entre els mateixos experts científics, que a més s’ha comunicat malament, com en bona part de la gestió de la crisi tant a Espanya com a Catalunya, confonent el que és informació amb propaganda i amb saturació a les pantalles dels responsables polítics, que en alguns casos tenien poc a dir i que resulta contraproduent. El resultat és que es genera més confusió de la que caldria en uns moments que són decisius per mantenir la tendència decreixent de la pandèmia, que hauria de ser l’objectiu prioritari de tots els que ostenten alguna responsabilitat.