Trump en la seua bogeria

Des de l’assassinat de Martin Luther King el 1968, els Estats Units no vivien protestes i disturbis racials tan greus com els que viuen aquests dies, amb tocs de queda en un centenar de ciutats i l’amenaça de Trump de desplegar l’Exèrcit contra el que anomena actes de terrorisme. Porten sis dies de protestes i tot apunta que seguiran perquè ahir es va confirmar que l’autòpsia de George Floyd, la mort del qual va ser el detonant de les manifestacions, ha confirmat que va ser “un homicidi per asfíxia per pressió al coll i a l’esquena” durant la seua detenció per la policia.

Han passat més de cinquanta anys des de Luther King i la lluita contra la discriminació racial, però és evident que als Estats Units continua imperant el racisme, que els negres i altres minories no tenen les mateixes oportunitats que els blancs, ni són tractats de la mateixa manera quan són arrestats i també hi havia múltiples proves que la policia nord-americana gaudia de certa impunitat quan reprimia les minories ètniques i s’havia guanyat merescuda fama de brutalitat, sense que tampoc els jutges hi actuessin perquè només una petita part de policies, 27 en els últims quinze anys, han estat condemnats i, en la immensa majoria, a penes lleus.

Que hi ha un racisme sistèmic que segueix latent se sabia i ni tan sols Obama no va aconseguir eradicar-lo perquè desgraciadament forma part de la idiosincràsia d’una part de la societat nord-americana, i per això el problema es multiplica quan el representant d’aquesta societat racista i classista arriba a la Casa Blanca, perquè Trump ha actuat com el piròman que aviva l’incendi tolerant i afavorint la impunitat policial, reclamant més contundència i més mà dura, provocant els manifestants al dir-los terroristes i creant una crisi sense precedents que encara pot agreujar-se si, com ha advertit, mobilitza l’Exèrcit.

L’estratègia de Trump en la seua bogeria passa per alimentar la revolta per presentar-se com el defensor de la llei i l’ordre, com a guardià de les essències nord-americanes davant el pillatge i la destrucció dels manifestants que compten amb el suport dels demòcrates. Li va bé per tapar el desastre de la seua gestió erràtica amb el coronavirus amb més de cent mil morts, culpar l’esquerra i els periodistes de connivència amb les protestes i reforçar el seu paper de salvador de la pàtria, encara que estigui dessagnant-se i cremant pels quatre costats.