Alerta màxima davant dels rebrots

El ministeri de Sanitat va informar ahir de dos morts per Covid-19 en 24 hores, elevant el total de defuncions oficials des de l’inici de la pandèmia a 28.327, que en realitat són molts més, ja que en aquest còmput només hi ha els que van ser confirmats amb proves PCR i, com tothom sap, en el mes de març i abril aquestes anàlisis es feien amb comptagotes, ja que no n’hi havia prou per als nombrosos encomanats. De fet, fins a dia d’avui no s’està generalitzant aquesta analítica. Quant al nombre de casos, les xifres gairebé es dupliquen davant les d’abans-d’ahir: mentre que dimarts es van notificar 108 nous diagnòstics, dimecres es van afegir 196 contagis, arribant a un total de 247.086, xifra també per sota de la realitat, ja que a l’incrementar-se les proves surten a la llum molts casos d’asimptomàtics que fins ara no formaven part de cap estadística. A les nostres comarques, aquests rebrots generalitzats ens tenen en suspens permanentment, ja que són molts els focus a tenir en compte. Primer, els temporers i la seua mobilitat. No és cap secret que molts dels treballadors del camp que cullen fruita o treballen en centrals de les comarques de la Franja aragonesa dormen en diverses localitats de Lleida, inclosa la capital, i van i vénen cada dia, amb el risc que això comporta d’expansió del virus. Les administracions catalanes i aragoneses ja van advertir dilluns i dimarts que aquestes pràctiques han de cessar perquè és impossible controlar els contagis amb tant de flux. En segon lloc, els casos de joves asimptomàtics que després de cessar l’estat d’alarma es concentren en grups nombrosos, sobretot en festes o trobades de cap de setmana. No oblidem tampoc l’obertura de fronteres i els milers de persones que ja poden viatjar amb un control mínim de temperatura als aeroports. La pandèmia està en expansió en molts indrets del món i als llocs que ha remès, com Europa, els rebrots per la relaxació estan a l’ordre del dia. I finalment hi ha les residències, on més letal ha estat el coronavirus i on viu el col·lectiu de risc més alt i que més mortalitat ha patit. Per tant, si no volem tornar a un confinament que arruïnaria del tot la nostra economia, no en queda cap altra que apel·lar a la responsabilitat individual i col·lectiva. Ens hi juguem la vida i el futur econòmic i social.