L'adéu que no van tenir

De les moltes lliçons que ens ha deixat el Covid-19, personals i col·lectives, una de les més doloroses ha estat que hi ha una cosa pitjor que la mort, i d’això donen fe les famílies dels 240 traspassats per coronavirus comptabilitzats a les comarques de Lleida des del 17 de març. Tots van entrar a formar part de l’estadística sense haver tingut ni tan sols un funeral, sense un adéu. Per a familiars i amics, aquesta deshumanització de la mort ha complicat el procés de dol. En molts casos, ni van poder estar al cementiri quan se’ls va donar sepultura. L’estricte confinament va arribar a limitar a només tres persones l’acompanyament. Ni petons, ni abraçades, ni l’escalf dels més propers. Adéus virtuals als murs de Facebook i en els grups de WhatsApp que van fer molt curt. El personal sanitari tampoc es va escapar a aquesta angoixa, més aviat al contrari, van haver d’enfrontar-se a una pandèmia mai predita ni viscuda per cap dels metges, infermers, ni personal sanitari en general en actiu i, a més de veure morir milers de persones sense gairebé poder fer res per evitar-ho, van ser ells i elles els encarregats de fer l’últim acompanyament vital als malalts. Encara és aviat per analitzar el que aquestes morts massives i solitàries han comportat a la societat, però a mesura que s’han aixecat les restriccions van succeint-se les cerimònies en record d’aquestes persones que es van convertir en simples números. Però tenien nom i cognoms. Tenien una vida i unes famílies, algunes de les quals van rebre ahir a la capital del Segrià el merescut homenatge a la seua memòria. Temps hi haurà, també quan el coronavirus no sigui ja un risc vital, de fer un repàs de les coses que s’han fet bé i les que requereixen una millora urgent, i en aquests paràmetres sens dubte la salut pública i les residències d’ancians tindran un paper protagonista, però el dol dels éssers estimats que se’n van anar en un tres i no res, com si d’un malson es tractés, es mereixen l’acte d’ahir i els molts que ja s’han fet a cada racó del món on el virus ha arrasat. Josep Maria, Ramon, Magda, Enric, Jordi, Fidel, Florència, Mari Paz, Jaume, Ramona, Emília, Agustina, Albert, Joan, Marisol i, a Lleida, fins a 240, i al món sencer fins a mig milió de persones que, per fi, com es va visualitzar ahir a la Mitjana, descansaran en pau.