Prohibicions i responsabilitat

El ministeri de Sanitat i les comunitats autònomes van acordar divendres onze noves mesures per intentar atallar el continu augment del nombre de contagiats per coronavirus. Les més cridaneres són la prohibició de fumar a la via pública si no pot mantenir-se la distància de dos metres amb altres persones, la imposició del tancament obligatori de terrasses, bars i restaurants a la una de la matinada, o la clausura de les discoteques, que a Catalunya ja estava en vigor. Caldrà veure com s’apliquen i quina és l’efectivitat real. Perquè una cosa és la teoria i una altra, la pràctica. Per exemple, en el cas del tabac, la prohibició està prevista quan no pugui mantenir-se la distància social. Ara bé, guardar dos metres, o com a mínim un metre i mig, entre persones que no formen part del mateix grup familiar o de convivència ja era obligatori en múltiples activitats. En molts casos s’ha complert, però en alguns no, i el cert és que l’activitat inspectora per part de les autoritats ha estat mínima o senzillament inexistent. Entre les onze noves mesures també figura el veto als botellons i, de fet, en les últimes setmanes diverses comunitats i ajuntaments ja n’havien anunciat la prohibició arran de la difusió d’imatges en les quals podien veure’s desenes o centenars de joves fent-ne sense mascareta i sense ni mantenir cap mena de distància. Tanmateix, el consum d’alcohol a la via pública és una pràctica que està prohibida des de fa anys en nombroses autonomies i municipis, inclosa Lleida ciutat. La conclusió és òbvia, aprovar una norma ha d’implicar que les autoritats adoptin les actuacions necessàries per fer-la complir, si no l’eficàcia serà limitada. Això no és obstacle per instar tots els ciutadans que actuïn amb la màxima responsabilitat, perquè aquesta és la millor manera per evitar la propagació del virus i perquè resulta preferible continuar fent l’activitat habitual amb màscara, mantenint la distància i amb una adequada higiene de mans que haver d’estar confinats a casa o en un municipi. I finalment, cal demanar, d’una banda, a l’administració que sigui diligent en la pràctica de proves a tots els casos sospitosos i en el rastreig de contactes dels positius, i de l’altra, als ciutadans que col·laborin facilitant aquesta tasca i complint la quarantena si estan afectats.