Acord sobre les pensions

Després de mesos de negociació, el Govern central ha arribat a un principi d’acord per a la reforma de les pensions en una dècada, que compta amb el suport inicial dels sindicats i la patronal. La reforma de les pensions era una assignatura pendent de gairebé tots els governs, una exigència de Brussel·les i una necessitat econòmica en vista del dèficit que s’havia acumulat en els últims exercicis i que després de la reforma negociada del 2011 no havia assolit consensos, de manera que el govern de Rajoy el 2013 va introduir sense suport sindical, ni el de la resta de forces polítiques, modificacions tan substancials com la revalorització anual que es deixava en un 0,25 per cent i l’anomenat factor de sostenibilitat, que no ha arribat a aplicar-se, però que vinculava la quantia de les pensions a l’esperança de vida, amb la sospita que es traduiria en una disminució de les pensions futures.

L’acord conegut ahir elimina aquests dos criteris derogant el factor de sostenibilitat i introduint-hi un nou element, l’índex d’equitat intergeneracional, del qual va donar pocs detalls, però que començarà a ser efectiu a partir del 2027. Pel que fa a la revalorització de les pensions, tornaran a aplicar-se les pujades en funció de l’IPC anual estimat al novembre, encara que, si és negatiu, no representarà baixades amb el compromís de garantir el poder adquisitiu dels jubilats.

Tornem al sistema anterior, que evidentment és més just que l’arbitrària pujada del 0,25 decretada per Rajoy. També és nou que el finançament de la Seguretat Social sigui recolzat pels pressupostos de l’Estat, que assumiran partides que fins ara cobria la Seguretat Social per un import calculat en 21.000 milions d’euros anuals.

A falta de conèixer la lletra petita, aquí s’inclouen partides sobre les quals decideix el Govern espanyol com la reducció de cotitzacions per afavorir l’ocupació, el tractament favorable a alguns règims com l’agrari, el cost del qual és lògic que assumeixi l’Estat, però també altres partides com les prestacions de maternitat o paternitat, que alguns experts consideren que corresponen a la Seguretat Social perquè depenen de les cotitzacions. En qualsevol cas, sembla lògic que l’Estat assumeixi el dèficit, perquè en el seu moment també es va aprofitar del superàvit que tenia la Seguretat Social.

I la quarta novetat més significativa és que augmenten les traves a la jubilació anticipada amb més penalitzacions d’una banda i amb compensacions als que la demorin més enllà de l’edat estipulada. Justifiquen la mesura per evitar que s’incrementi la càrrega a pagar per la Seguretat Social amb jubilacions anticipades de la generació del baby boom, però també es pot interpretar com un fre per impulsar l’ocupació juvenil i el rejoveniment del col·lectiu amb ocupació.

S’haurà de veure, però és important que hi hagi acord..