SEGRE

Creat:

Actualitzat:

La Trobada al Pirineu, que ahir va començar a la Seu d’Urgell, aborda un tema clau aquests mesos i que no és cap altre que la resiliència del teixit empresarial i productiu davant del calvari que ens ha tocat viure amb la crisi sanitària. Els ja trenta-dos anys d’aquesta trobada econòmica són el termòmetre perfecte de l’evolució que han portat a terme en aquestes tres dècades les comarques del pla de Lleida i el Pirineu. D’uns inicis en què les firmes i experts forans copaven els principals punts del programa, hem passat al reconeixement del que és propi com un valor a l’alça que cal conservar, promocionar i projectar cap a l’exterior.

Ponent, com ha quedat patent també durant la pandèmia, és una potència agroalimentària de primer nivell, sobretot en producció, però també en innovació, transformació, exportació i mercats, amb empreses capdavanteres en tots els sectors. Els nous paradigmes als quals ens ha obligat el coronavirus han posat sobre la taula la importància i el potencial d’aquestes empreses i la Trobada és un excel·lent fòrum per debatre on som i quins són els objectius que ens ajudaran a créixer. És evident que no tot són flors i violes i que continuen pendents moltes assignatures en infraestructures, ajuts públics, traves burocràtiques i competències diverses.

No es pot negar tampoc que la carència de matèries primeres i els elevats preus energètics compliquen molts comptes d’explotació i plantes de producció i que la postpandèmia no serà fàcil amb l’IPC disparat (un 5,5 per cent, la cota més alta en vint-i-nou anys, amb uns preus que porten vuit mesos de pujades encadenades) i amenaçant la cistella de la compra i la recuperació. Però el que sí que és innegable és que Lleida deixa enrere complexos i victimismes del passat per afrontar el present amb una resiliència més que demostrada en dècades de canvis i transformacions i un futur com a mínim esperançador, sobretot si tenim en compte d’on venim i els sostres que hem hagut d’anar trencant.La seu del PP, pagada en negre

L’Audiència Nacional va ratificar ahir l’existència d’una caixa B al Partit Popular amb què es va pagar part de les obres de la seu al carrer Génova de Madrid i per això condemna el principal acusat, l’extresorer Luis Bárcenas, a dos anys de presó. El tribunal condemna també el PP com a responsable civil subsidiari de 123.669 euros per l’impost de societats d’Unifica del 2007.

La veritat judicial xoca, per tant, amb els testimonis entre el 1990 i el 2018 dels expresidents José María Aznar i Mariano Rajoy i els exsecretaris generals María Dolores de Cospedal, Ángel Acebes, Javier Arenas o Francisco Álvarez Cascos.

tracking