Pugen preus, baixa el poder adquisitiu

Al novembre els preus han tornat a augmentar segons la dada avançada per l’Institut Nacional d’Estadística i ningú s’escandalitza, ni anuncia mesures, malgrat que la inflació interanual ha arribat al 5,6 per cent en una escalada que no té parangó en els últims vint-i-nou anys. No falten explicacions per justificar-ho que van des de l’encariment dels preus de la llum, ahir quatre vegades superior al del mateix dia de l’any passat, i dels carburants, fins als problemes de proveïment que s’atribueixen a la caiguda de producció d’alguns productes durant la pandèmia i l’augment de la demanda i dels preus amb l’inici de la recuperació, i finalment a l’increment del consum després de la pandèmia i en vigílies nadalenques, que és habitual els mesos de novembre i desembre, però ningú anuncia mesures. Els governs europeus semblen resignats a l’espiral de pujades al sector elèctric o el de carburants i incapaços per introduir un mínim control, malgrat els segments horaris anunciats o les mesures fiscals aprovades, i els únics missatges dels experts del Banc d’Espanya o del Banc Central Europeu són confiar que els preus es normalitzin el 2022 i que aquestes tensions inflacionistes són transitòries.

Bones paraules però cap mesura, mentre els que perden poder adquisitiu cada mes són els treballadors, els pensionistes i també els estalviadors. I a aquests sectors sí que els demanen paciència des de les institucions advertint que una pujada de salaris pot multiplicar la inflació i perjudicar la recuperació de l’economia, com si l’escalada de preus elèctrics no la compliqués encara més. De moment, la inflació interanual està en un 5,6 per cent, i amb perspectives de seguir pujant, mentre que les pensions només augmentaran un 2,5 l’1 de gener més la pagueta compensatòria i que les revisions salarials encara han de negociar-se, tot i que la patronal ja ha dit que hauran de ser inferiors a l’IPC com demanen els sindicats.

El resultat previsible serà més pèrdua de poder adquisitiu per als treballadors, mentre que els oligopolis elèctrics o de carburants continuaran imposant preus a l’alça.Una solució per al Lleida

L’agonia del Lleida Esportiu sembla irreversible amb un buit absolut a la direcció de l’entitat, que ha desaparegut totalment sense donar la cara ni per justificar les al·legacions presentades a última hora, i una desfeta esportiva que l’ha portat a llocs de descens. Demà ha de pronunciar-se l’AFE davant de les denúncies per impagament dels futbolistes i, abans que el club es vegi condemnat a la desaparició, els propietaris haurien de fer un pas al costat i deixar que altres gestors intentin recuperar-lo.