SEGRE

Creat:

Actualitzat:

Rússia ha mobilitzat les tropes a les proximitats d’Ucraïna, mentre l’OTAN ha desplaçat vaixells i avions de combat cap a l’est d’Europa. No parlem dels anys cinquanta en plena guerra freda, sinó de les últimes notícies d’aquests dies, i els experts adverteixen que hi ha un risc d’enfrontament directe pel control d’Ucraïna sense que les negociacions diplomàtiques semblin frenar la tensió. D’una banda, hi ha els interessos de Putin de recuperar l’àrea d’influència que va tenir en el seu moment la Unió Soviètica amb repúbliques satèl·lits a les seues fronteres i que no ha tingut més conseqüències a les del Caucas, però sí a Ucraïna, que ja va patir l’ocupació de Crimea i una situació de conflicte permanent a la zona limítrofa amb Rússia, i d’altra banda la postura de l’OTAN, impulsada pels Estats Units, que també intenta ampliar l’àrea d’influència a l’est i vol frenar l’expansionisme de Putin.

Enmig, torna a quedar Europa amb poca capacitat de lideratge, posicions diferents i la dependència del gas que arriba de Rússia i que països com Alemanya necessiten de forma ineludible. No hi ha una postura europea unificada perquè cada país defensa els seus propis interessos, malgrat que el risc de conflicte pot desestabilitzar Europa i les amenaces de sancions a Putin poden traduir-se, com ja va passar anteriorment, en represàlies contra determinats països amb l’objectiu de dividir encara més el front europeu. Tot un galimaties en el qual Europa té les de perdre si no triomfa la diplomàcia, mentre Putin sembla decidit a utilitzar la força, bé per ocupar més part d’Ucraïna o bé per col·locar un govern titella, i queda el dubte de fins on arribarà la resposta de l’OTAN.

I al factor econòmic del gas i les sancions s’afegeixen les reticències d’amplis sectors a Europa a qualsevol conflagració: mentre que a Rússia no hi ha oposició democràtica, a Europa hi ha amplis sectors amb presència als governs en alguns casos que s’oposen a qualsevol conflicte bèl·lic. I per sobre de qualsevol consideració, que tornem a parlar de guerra freda és un fracàs de la diplomàcia i la política.Béns “immatriculats”Una llei d’Aznar va propiciar que l’Església pogués inscriure al seu nom amb un simple certificat eclesiàstic un total de 34.961 béns, dels quals uns vint mil estan destinats al culte i la resta, a altres usos. Es tracta dels anomenats béns immatriculats, i ara l’Església ha reconegut que 965 no li corresponen i es mostra disposada a tornar-los.

Continuen els treballs per identificar-ne els propietaris, però ja és un pas per començar a regularitzar aquests béns i reparar els errors comesos.

tracking