Homenatges merescuts i oblits imperdonables

El Govern de la Generalitat va aprovar dimarts les efemèrides de personalitats i esdeveniments que commemorarà durant l’any 2023, entre els quals s’inclouen els centenaris del naixement de l’escriptor Josep Vallverdú, que el proper 9 de juliol complirà un segle de vida, i del científic Joan Oró, així com el centenari de la mort de Salvador Seguí, el sindicalista conegut com el Noi del Sucre, nascut a Tornabous. Així mateix, el calendari de commemoracions inclou la celebració dels 900 anys de la consagració de les esglésies de Sant Climent de Taüll i de Santa Maria de Taüll, a la Vall de Boí i altres personalitats catalanes com Antoni Tàpies, Alícia de Larrocha o Fabià Estapé, entre d’altres. Res a objectar sobre els lleidatans escollits per celebrar com cal els centenaris dels seus naixements o mort, al contrari, i en especial per l’homenatge que rebrà en vida l’escriptor més prolífic de Lleida, Josep Vallverdú, que dona nom al premi literari més important de les comarques de Ponent i el Pirineu i Aran i que sens dubte ho mereix més que ningú.

El però naix de l’oblit injustificat que ha tingut l’executiu català amb un altre il·lustre de les nostres comarques que no és cap altre de Guillem Viladot, del qual durant aquest 2022 es commemoren els 100 anys del seu naixement a Agramunt i l’obra del qual va ser relegada sense cap raó. No està a temps ja el Govern de rescabalar aquest escriptor i poeta visual, però sí que haurien d’organitzar abans que acabi l’any un acte d’homenatge i reconeixement reparador. No volem caure en el victimisme que Barcelona es mira només el melic i la cultura perifèrica necessita sobresortir el doble per ser valorada, però la realitat ens demostra, almenys en aquest cas tan flagrant, que la vara de mesurar d’alguns reconeixements no sempre contempla el territori com caldria.

El reequilibri territorial no és només una qüestió de carreteres i hospitals, la cultura és també un instrument vital per a l’autoestima i progrés.

170 milions d’euros

La conselleria d’Educació s’ha tret un as de la màniga en forma de contractació de 3.500 nous docents, amb una partida de 170 milions d’euros, perquè els mestres tinguin una hora menys d’obligació lectiva a partir del gener i puguin dedicar-la a formació o coordinació. Sembla una bona proposta, la llàstima és que arribi tan a prop de l’inici del curs. Esperem que professors i conselleria arribin a un acord i la tornada a l’escola arranqui per fi sense més problemes, que prou s’ha patit amb la Covid, i que el departament reflexioni sobre si és preceptiu iniciar reformes sense el diàleg previ amb la comunitat educativa.