Consistoris i veïns, amb veu en l'okupació

La Generalitat va anunciar dimecres que reformarà dos lleis perquè els veïns d’un habitatge okupat puguin instar al desallotjament judicial si hi ha una activitat delictiva o si els okupants alteren la convivència de l’edifici, sempre que l’habitatge sigui propietat d’un gran tenidor. La comunitat haurà de demanar primer al propietari que ho faci i, si en el termini d’un mes no ho ha fet, els veïns, així com els ajuntaments, estaran legitimats per anar al jutge competent. Segons va explicar la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, es reformarà el Codi Civil català per permetre que els veïns i els consistoris puguin actuar quan hi hagi inacció dels amos.

Segons Ciuró, actualment el termini mitjà d’execució d’un desnonament és de vuit mesos. La previsió és que la reforma entri en vigor d’aquí a set o vuit mesos. Per la seua banda, la consellera de Drets Socials, Violant Cervera, va assegurar que es portarà al Parlament la modificació de la Llei d’Habitatge per sancionar els grans propietaris.

A més, s’obligarà a cedir els pisos a l’administració per a ús social. Segons Drets Socials, un 4% dels pisos de caràcter públic estan ocupats i d’aquests, en un de cada quatre “hi ha activitats il·lícites”. Els Mossos d’Esquadra van realitzar l’any passat més de 470 actuacions en cinquanta-dos municipis lleidatans per incidents relacionats amb la convivència en pisos okupats.

Així mateix, el 2021, van comptabilitzar un total de 243 denúncies per okupació. A més, el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Jesús María Barrientos, va criticar la “incapacitat” de les administracions per oferir solucions davant dels desnonaments i va alertar que el problema s’imposarà “amb total cruesa” quan acabi la moratòria estatal. No ens cansarem de repetir que cal diferenciar molt clarament aquestes okupacions conflictives de les que duen a terme col·lectius vulnerables als quals les diferents administracions han de donar una solució.

No és de justícia que hi hagi centenars de pisos de grans tenidors buits i altres tantes persones dormint al carrer per carències d’habitatge social. Un país desenvolupat com Catalunya ha de trobar la solució per evitar la marginació i l’habitatge, com estipula la mateixa Constitució espanyola, és un dret fonamental. Però una cosa és aquesta problemàtica fruit de les diferents crisis econòmiques que venim arrossegant des de l’any 2008, i una altra de radicalment diferent és la de les màfies que s’han anat creant d’okupacions il·legals d’immobles.

Màfies que cobren, intimiden i sobretot pertorben la convivència a les comunitats de veïns. Espanya és dels països europeus amb més traves burocràtiques i judicials per erradicar aquestes pràctiques intolerables. La intenció de la Generalitat de modificar les actuals lleis és, doncs, bona, una altra cosa serà que judicialment aquest canvi sigui acceptat i pugui aplicar-se fàcilment.