Aplaudiments davant de les adversitats

A mitjans d’octubre, quan s’iniciava la competició, s’intuïa i era obvi que aquesta Lliga estaria caracteritzada per incerteses i ajornaments de partits, com a conseqüència de la pandèmia que ja dura un any. Han estat diversos els equips que s’han vist perjudicats al llarg de la temporada i aquest fet ha suposat una alteració important de la mateixa competició.

El Força Lleida no s’ha deslliurat de l’atac del “malvat virus” i han estat nombrosos els integrants de la plantilla que s’han vist afectats i, més inoportunament, en l’últim tram d’aquesta primera fase de competició, quan l’equip tenia opcions de classificar-se per al grup d’ascens.

Quan ja tots els equips estan esperant nou calendari, la derrota d’ahir a la nit a Osca ens obligarà a competir en la segona fase en el grup de permanència, tot i que no sense abans jugar els dos partits que encara queden pendents contra Girona i Canoe. En totes les contracròniques d’aquesta temporada hem manifestat que aquest equip és, amb diferència, el millor de les últimes temporades.

I encara hi ha temps de demostrar-ho malgrat les adversitats que ha tingut. Ara és moment de rearmar l’equip, recuperar el seu to físic i el nivell de joc i competir al màxim nivell en aquesta segona fase per aconseguir la primera plaça del grup, que dona accés al play-off d’ascens.

Amb totes les baixes i dificultats que el Força Lleida presentava ahir, no se’l pot més que aplaudir per la gran quantitat d’energia que va desplegar. En els minuts finals, algunes decisions arbitrals van beneficiar l’equip local i els va ajudar a aconseguir la victòria. Tot i així, a falta de 27 segons i un punt per sota, Aranzana, molt valentament, va ordenar defensar els 24 segons. No sé si era la millor opció.