I volien el bàsquet...

Que les relacions entre els diferents clubs esportius de Lleida no sempre han estat idíl·liques és un secret a veus, i per comprovar-ho només cal fer un salt en el temps. Fa uns anys, en una ostentació de prepotència molt habitual per les oficines del Camp d’Esports, el llavors president del Lleida Esportiu, Albert Esteve, afirmava que tenia la intenció d’assumir l’equip de bàsquet del Força Lleida. L’amenaça semblava seriosa, encara que des del Barris Nord no van semblar immutar-se gaire.

Transcorregut el temps, i veient com han anat les coses en els dos clubs, només podem felicitar-nos que efectivament aquesta opa no arribés a realitzar-se. Si s’hagués produït aquest atac, on estaria ara l’equip de bàsquet? Hauria estat a punt de desaparèixer com ha succeït amb el de futbol? S’haurien celebrat partits a porta tancada o sense cap control a les portes del Barris Nord? Són preguntes que afortunadament ara queden com una anècdota, trista si es vol, però com una simple anècdota. El temps, jutge sobirà, ha posat, i continua posant, cada un al seu lloc.

D’altra banda, i canviant de tema, crec que seria positiu que els clubs de la ciutat dels diferents esports intentessin coordinar els horaris en què disputen els seus partits. Sense anar més lluny, diumenge passat van coincidir, el mateix dia i a la mateixa hora, el partit del Força Lleida contra l’Oviedo, el del Lleida Esportiu davant l’Andratx i el de l’AEM amb l’Sporting. I encara rai que l’equip d’hoquei del Finques Prats Llista havia jugat el dia anterior a París, ja que en cas contrari també hauria coincidit a l’Onze de Setembre.Es podrà argumentar que és molt difícil quadrar els horaris.

Però no s’escapa a ningú que hi ha aficionats que volen disfrutar de tots els esports i això de vegades resulta impossible.