SEGRE

Creat:

Actualitzat:

Als columnistes sempre ens va bé tenir a mà citacions d’homes i dones insignes per donar llustre als nostres arguments. Winston Churchill, l’estadista britànic, és un dels preferits perquè serveix per a gairebé tot. El 9 de novembre del 1942, per valorar una important operació militar aliada al nord d’Àfrica, va pronunciar un discurs que s’escau a la situació que ha generat la publicació de la sentència del TS a casa nostra. Més enllà del contingut, facilita l’adveniment d’un altre escenari polític que caldria tenir molt en compte abans de fer res. “Això no és el final de la guerra, ni tan sols és el principi del seu final. En tot cas, potser seria el final del principi.” Canviïn guerra per procés i entendran el que vull dir. La 2a Guerra Mundial va acabar tres llargs anys després amb l’afortunat resultat que tothom coneix. En l’ucrònic cas que Winston hagués parlat del procés, crec que també hauria tingut raó. Amb la sentència s’obre un altre cicle polític a Catalunya i a Espanya. De manera nítida a l’estat perquè s’han convocat eleccions generals després del rotund fracàs de totes les forces polítiques parlamentàries, que cegades per la radicalitat de plantejaments, no han estat capaces de complir el mandat democràtic de l’electorat. Però també a Catalunya, on més aviat que tard, se n’haurà de convocar de nou per superar l’estancament de la situació provocat per la vigent proposta dels independentismes. De forma curiosa, el radicalisme i l’alarmisme que havien estat hegemònics fins ahir han donat pas, sense solució de continuïtat, a la contenció i a la moderació dels discursos polítics. Per més inversemblant que pugui semblar, PP i CS han capgirat el seu posat incendiari i ara es presenten com a bombers, la qual cosa només pot ser bona per a la situació general del país. A casa nostra, tot confiant amb els dits creuats que ningú no foti la gamba, la resposta a la sentència sembla que es mantindrà dins dels cabals democràtics i pacífics que l’han caracteritzat sempre. Entrem irremeiablement en el postprocés i segurament canviaran actors i receptes. Després de massa temps jugant a bloquejar les posicions de l’adversari, a Catalunya i a Espanya, igual que a la guerra comercial americano-xinesa o al Brexit, comença a imposar-se el mantra del desbloqueig. Tant de bo.

tracking