SEGRE

Creat:

Actualitzat:

El lent però implacable calendari judicial espanyol al qual està sotmès el procés continua el seu camí. Ahir va començar el judici contra el major Trapero, aquell home que va encarnar la policia catalana tot just fa dos anys i que va enamorar totes les sogres de casa nostra. Des que va ser destituït en aplicació del 155 no l’hem tornat a sentir amb l’excepció de la sessió al TS en què va acceptar intervenir com a testimoni, tot i que la seva declaració podia ser usada en contra seu posteriorment en el judici que va començar ahir a l’Audiència Nacional. En aquell moment la seva veu va fer-nos trempar de nou, ja que va sonar, en primer lloc, assenyada, posteriorment, valenta i, finalment, quasi exemplar, en tant que responsable d’un cos policial. Abans, l’home va ser enaltit de manera no buscada fins al capdamunt dels altars patris, per contestar amb desimboltura i punteria la impaciència d’un corresponsal estranger que volia que li contestés les seves preguntes en espanyol. El seu “pues vale, pues molt bé, pues adiós” va ser un dels moments més destacats del procés, en què l’actuació policial no va ser mesurada amb paràmetres tècnics, sinó patriòtics per la seva actuació durant i amb posterioritat als atemptats de les Rambles i Cambrils.

Vagi per endavant que a mi mai no em va semblar tan excel·lent la seva actuació. Va ser correcta donades les circumstàncies, però les flors i les abraçades posteriors segurament tenien un biaix polític interessat i ningú no s’hi hauria pogut resistir-se.

Durant el judici també vam tenir l’oportunitat de valorar la seva actuació per contrast amb els comandaments de les policies espanyoles, en particular la seva nèmesi, el coronel de la Guàrdia Civil Pérez de los Cobos, que, segons la seva declaració i contra tota lògica, no sabia res dels dispositius l’1-O, ni de qui havia ordenat les càrregues contra els votants dels col·legis electorals, mentre que Trapero va contestar com si ho sabés tot, i desvetllant sorpressivament el pla dels Mossos per detenir Puigdemont i els consellers en pic els jutges els ho haguessin ordenat. Vist el vist, no hi ha color democràtic ni tan sols policial entre l’actuació d’uns i altres en aquell dia infaust. Estaria bé que la sentència també mirés de deixar-ho clar. Molt clar.

tracking