Hooligan

Que la política s’ha hooliganitzat em sembla un fet, generalment acceptat. N’hi ha múltiples exemples arreu. A l’estat espanyol ho veiem en tots aquells òrgans que requereixen majories qualificades per a la seva renovació, ja sigui el Consell General del Poder Judicial o el consell de RTVE. És tan difícil que els partits es posin d’acord com que dos fans del Barça i del Madrid ho facin per determinar, malgrat el VAR, que tal jugada és penalty. Amb la particularitat que ningú no canvia mai d’equip per molt malament que li vagin les coses. El bàndol que hom tria de petit és per sempre, amb independència del que facin jugadors i entrenadors que un dia juguen amb el nostre equip i l’altre amb el seu arxi-rival. La qüestió és que aquests dies estàvem tots pendents de la batalla electoral de Madrid com si de jugar el partit del segle es tractés. Acceptant resignadament que per guanyar aquesta contesa tot s’hi valia, ja fossin insults, desqualificacions o amenaces de mort. Fins que ha esclatat la guerra del futbol i li ha petat als morros al totpoderós president del Reial Madrid. La Superlliga que ell patrocinava conjuntament amb els dotze clubs més rics d’Europa ha esdevingut un fiasco monumental, bàsicament perquè els fans n’han fet una batalla sentimental. S’han volgut creure que ells hi tenen alguna cosa a dir, en aquest supernegoci global en què s’ha convertit l’esport rei. La UEFA ha sabut jugar les cartes emocionals i ha tombat la iniciativa, forçant desercions i traïcions poc honroses entre els clubs fundadors. De manera que el rei Florentino s’ha quedat despullat davant de tothom i ara s’està a l’espera d’alguna argúcia seva que li estalviï la derrota definitiva. No ho té fàcil, malgrat tingui raó des d’un punt de vista econòmic. Els afeccionats volem tenir als nostres equips els millors soldats, encara que sigui pagant els seus serveis a preu d’or, i per això acceptem que les televisions fixin els horaris de partit pensant en el mercat asiàtic i no en nosaltres, però de cap manera volem que ningú ens ho recordi perquè posa en evidència l’estupidesa del nostre fanatisme i perquè sabem que, en aquest món, ser hooligan de la causa que sigui és el millor que hi ha.