L'amargor perillosa

–M’alegra coincidir amb Ayuso, Monasterio i els altres manifestants de Colón. Andrés Trapiello feia por amb els seus galls i la seva arenga amb tuf de NO-DO.

–Diuen que per classificar els idiotes només s’ha d’esperar que envelleixin.

–Efectivament. Jo aspiro a ser un idiota desenganyat, no un d’enganyat. Un d’inútil, no un de perillós. Aspiro a l’extravagància de l’anciana Dinesen, que s’alimentava només d’ostres i xampany i deia que tenia 3.000 anys i havia sopat amb Sòcrates. El que no suportaria és ser un idiota amargat.

–Com el Trapiello de Colón.

–Tal qual.

–Per què t’alegres de coincidir amb ell, Ayuso i Monasterio?

–Perquè penso, com ells, que si Sánchez hagués pactat amb Ciudadanos hauria prohibit els indults. Ara, a diferència dels camorristes de Colón, vull que continuï necessitant els independentistes i autoritzi un referèndum.

–Espera assegut. Mira el Tribunal de Cuentas, que no ha vist la corrupció del PP en 40 anys i embarga els indepes per les seves idees.

–Forma part de l’Estat profund, que està obsessionat amb la unitat de la pàtria.

–Tu has pogut escriure mil vegades en aquestes columnes que els presos polítics són presos polítics, i que els jutges i fiscals menteixen sobre la inviolabilitat del rei fugat, i que la sedició de l’1-O se l’ha inventat el Suprem... Has d’admetre que Trapiello té raó quan diu que no es pot comparar la democràcia amb la dictadura.

–La transició va ser un indult general per a tots els franquistes i no vaig veure cap Trapiello que alcés la veu, ni amb galls ni sense. I això que els franquistes eren delinqüents, a diferència dels presos polítics. Delinqüents i feixistes.

–Com us ho fareu, els idiotes inútils, per protegir-vos dels idiotes perillosos?

–Amb la ironia, que és el resultat del desengany. I amb la ironia superior, que és autoirònica i està renyida amb l’amargor. Una forma elegant d’agrair la vida, només superada per la bondat i la música de Bach. No n’hi havia gens, de bondat, a Colón.

–De Bach tampoc.

–De Bach tampoc!