SEGRE

Creat:

Actualitzat:

Si conec el nom d’Antonio Román és perquè una de les meues arxiveres de capçalera, Maria Jesús Llavero, em va fer arribar un text datat el 13 d’abril del 1799 en què se’n parlava. Mercurio, “una publicació miscel·lànica on tant es recollien novetats científiques i tecnològiques com articles històrics”, segons m’explica, donava fe que aquest metge que exercia a la Granja d’Escarp havia fet un notable avenç científic al racó de món on treballava. La pigota causava estralls entre la població. El diccionari defineix la verola com una “malaltia infecciosa i contagiosa d’origen víric, caracteritzada per febre alta i per una erupció cutània de pústules que fan crostes, les quals, en caure, deixen ordinàriament una cicatriu permanent”. O sigui, un malson. Podies morir o quedar gravat de per vida. Román hi va voler posar remei i va convèncer deu famílies per inocular els xiquets quan tot just es van manifestar els primers símptomes de la malaltia i tots ells la van superar sense cap complicació. L’article no explica com va aconseguir que li fessin cas. El següent pas va ser inocular 1.383 persones, que a mi em semblen moltes per a un poble de les dimensions del meu i potser als del Mercurio se’ls va escapar un número, però fos com fos, de nou l’experiment va ser un èxit. En canvi, entre els setanta que van passar “viruelas naturales”, es van comptabilitzar setze morts i quatre persones van quedar amb “vicios incurables en los ojos” que no sé ben bé què vol dir, però pinten bastos. Al reial monestir d’Escarp en van prendre nota i el frare i cirurgià Luiz Apellaniz –transcric literal– “executó la operación con la mayor destreza y llegó á hacerse tan vulgar que las mugeres la practicaban por sí mismas”. Si li poséssim música popular ara sonaria allò de “tururut, qui gemega ja ha rebut”. Si les dones ho podien fer, és que era fàcil, vaja. No sabem què se’n va fer del pobre doctor Román. Els seus mètodes van quedar eclipsats per la vacuna que va aconseguir Edward Jenner a la mateixa època. Vacuna perquè consistia a inocular pus de vaques infectades amb pigota bovina, que calia tenir molta fe amb la ciència. I ara, les mones. Qui sigui que clava agulles en una bola del món de vudú que aturi ja aquest despropòsit.

tracking