La jutge de Fraga

Ahir va fer cinquanta anys que va prendre possessió del càrrec la primera jutge de l’Estat. La murciana María Jover Carrión va fer història des del jutjat de Fraga. Només tenia 28 anys i havia guanyat unes oposicions en què 300 homes i 11 dones optaven a cinquanta places, de les quals només es van cobrir trenta-quatre. Es va fer un tip d’estudiar per aconseguir-ho, però a les entrevistes de l’època és “la senyoreta María Jover”. Ella s’escarrassava: “Senyora jutge”, però va costar. De fet, fins al 1977 no prendria possessió cap altra dona. Cinquanta anys no són res en la immensitat de la història, però l’hemeroteca ens desmenteix. És com entrar en un univers paral·lel. Espeleologia avançada fins a la profunditat de la caverna més fosca i recòndita. Tones de caspa enterbolint la visió. En aquest inframon a la senyora jutge de Fraga se li feien preguntes com aquesta quan se l’entrevistava: “¿Creu que existeix algun factor psicològic accentuat en la dona que dificulti exercir objectivament la seua professió com pot ser una excessiva intuïció?” Ella se’n va sortir com va poder. També es van interessar per si considerava que havia tingut més avantatges que inconvenients pel fet de ser dona. Aquí ja no es va mossegar la llengua. “Ser dona resta avantatges”, va dir amb convenciment mentre fumava un Bisontes, segons recull la crònica. Es va jubilar el 2013, després de més de quaranta anys de carrera. Tot i haver obert camí, mai no va exercir de feminista, ni se’n va considerar. Fins i tot va signar una polèmica sentència en què afirmava que dir-li “zorra” a l’exdona no es podia considerar un insult perquè es referia a la seua astúcia. Però cal posar-se en la pell i en la toga de qui despertava tanta curiositat que, “quan passejava pels carrers de Fraga, la gent aguaitava per veure’m”. Era tan exòtica que després d’un xoc en cadena la vídua d’una de les persones que van resultar mortes va anar al jutjat a recollir els objectes personals i va estar més pendent d’ella que dels penosos tràmits a fer. Tot i sentir-se ben acollida, tenia anècdotes per explicar que ara esgarrifen. “He vingut a parlar amb un jutge, no amb una dona!”, li van dir al jutjat de Conca poc després d’anar-se’n de Fraga. Cinquanta anys, només.