SEGRE

Creat:

Actualitzat:

En un somni de kilòmetre zero ahir vaig anar a Vilanova de la Barca. Caminava pels seus carrers amb acompanyants inconcrets i fonedissos quan vaig adonar-me que el tanc T-26 de fabricació russa que presideix el mirador de la plaça de la Pau no hi era. Aquests interlocutors que es desdibuixen em deien que l’havien traslladat a un altre poble que no aconsegueixo recordar i això em pertorbava. Enigmes onírics que em transporten a l’agost del 1938. L’exèrcit republicà va intentar trencar el front del Segre i els autoproclamats nacionals, quan van adonar-se de la maniobra, van obrir les comportes del pantà de Camarasa amb els resultats previsibles. Al poble tranquil del meu somni s’hi va viure un infern. Tantes cases amb la inequívoca estètica de Regiones Devastadas donen moltes pistes. Anuncien el dramàtic bombardeig que va arrasar el poble. La riuada del 1982 va fer emergir del passat un trosset d’història rovellat i atrotinat. El carro de combat encara tenia el cable lligat amb què el volien remolcar. Recordo com em va impressionar la primera vegada que el vaig veure. Aquell dia m’imaginava el demiürg carregant de tinta el ròtring (un pensament anacrònic) i traçant línies sense fi en totes direccions. Moltes interseccions. Cada vegada que una ratlla es creua amb una altra, s’obra el miracle que fa que les coordenades, espai i temps deixin d’importar per un instant i un record compartit t’apropi a temps remots, a llocs llunyans. Per això, per més que es reivindiqui, viure el present és com atrapar la tortuga que persegueix Zenó: un impossible. Aquell agost del 38 un soldat republicà va marxar precipitadament del front del Segre perquè tenia sarna i se li havia infectat una cama. Víctor Torres no dubtava a afirmar que els dies que va passar a l’hospital del carrer Tallers de Barcelona van ser els pitjors de la guerra. “Al front, almenys, et mories ràpid”, exagerava amb un punt de teatralitat. Era el germà petit de Màrius Torres. Va ser el secretari del president Irla al llarg exili republicà. Parlar amb ell era fer una lliçó accelerada del segle XX. Em desperto, i la intersecció de les línies s’ha aturat al 19 de gener, el dia que es complien 108 anys del seu naixement. I la coincidència em passa per sobre com un carro de combat.

tracking