Amb la vènia

Odi i ràbia. Un odi i una ràbia mai vistos en els acusats del judici del procés. Eren o, millor dit, creuen que eren als ulls del tumult, de la massa que atemoria el reguitzell de guàrdies civils i policies nacionals que es donen pas al Tribunal Suprem. Consternats sentim, que no veiem, el patiment que van viure. Com el TIP U41506Z que afirma: “Aquell dia es van cometre molts delictes, a mi em van insultar” o H12669K, que diu: “Ens cridaven feixistes, fills de puta... ens tiraven clavells.” Tirar clavells és de mala persona, eh? Ja ho va advertir Diego Pérez de los Cobos, coordinador de l’operatiu policial de l’1-O quan va dir que les muralles humanes pensaven actuar col·locant “nens i gent gran a l’avantguarda d’aquests parapets”. Com saben, no hi ha elements més perillosos que els nens i la gent gran! I què va passar amb tanta hostilitat? Ho confirma el tinent coronel Daniel Baena: “Allò era un polvorí (...) sabíem que qualsevol incident petit podia derivar en una escalada incontrolable i, afortunadament, no va ser així.” O sigui, no va passar res. Si el que es jutja són fets, la pregunta és: quins? Tot són impressions, les mateixes, i amb expressions idèntiques. Que pensava jo que quina envejable compenetració i mirin que sembla impossible d’aconseguir sense assaig previ. I, és clar, no és el cas, oi? El pobre TIP –tips n’estem!– C57393S assegura: “No vam tenir la gosadia d’exercir la nostra llibertat de moviments perquè ens haurien matxacat.” Condicional, per tant, prejudici. I fa aquesta valoració tan objectiva: “La intendent Laplana dels Mossos no era gaire expressiva. No mostrava preocupació. Tampoc alegria.” Ni preocupada ni alegre, molt sospitós! I tot, amb la vènia. Tot, per justificar l’empresonament de líders polítics i socials convertint agressors en víctimes. I mentrestant, hem d’imaginar la salutació malèfica de la presidenta del Parlament des d’un vehicle en contradirecció enmig del gran col·lapse i hem de creure que l’odi es manifesta cantant L’Estaca i no amb un guàrdia civil trencant a cops de mall els vidres de vehicles carregats d’armes deixats de la mà de déu. Doncs res, “el que consti a les diligències”, que diu Baena responent a qualsevol qüestió de les defenses. No hi ha més preguntes, senyoria.