Español
Registra’t Iniciar sessió
Menu Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

TRIBUNA
  • JAUME GINÉ DAVÍ
Professor d’ESADE Law School

El G-20, deu anys desprésde la crisi de 2007

Actualitzada 14/08/2017 a les 10:00
El G-20, deu anys desprésde la crisi de 2007

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© El G-20, deu anys desprésde la crisi de 2007

SEGRE

Fa deu anys, el juliol de 2007, va arrencar una crisi financera iniciada als EUA que va acabar estenent-se a la resta del món, especialment a la UE. Avui, l’economia mundial va millor i la zona euro tornarà a créixer prop del 2% el 2017. Però persisteixen incerteses que fragilitzen els fonaments de la recuperació global. Entre aquests, un endeutament públic i privat que assoleix uns nivells escandalosos.

La majoria dels ciutadans europeus, principalment les joves generacions, encara senten els perniciosos efectes d’una llarga i greu crisi econòmica que ha reduït injustament les seues expectatives de futur. L’ascensor social continua avariat per a la majoria.

Urgeix rellançar una Unió Europea liderada per l’eix francoalemany per impulsar una profunda reforma de les institucions europees, en dubte. Però els principals riscos que sotgen el món d’avui són més geopolítics que financers. La primera cimera del G-20 es va reunir el novembre de 2008, per iniciativa francesa per afrontar una crisi financera.

Fa una dècada, el bloc occidental liderat pels Estats Units i la Unió Europea, al qual s’afegia el Japó, Corea del Sud, Austràlia i altres economies avançades, encara dominava un món en procés de transformació des de principis del segle XXI.

La Xina va accelerar el seu desenvolupament fins a convertir-se en la segona economia mundial. I el centre de gravetat mundial es va traslladar des de l’Atlàntic cap a Àsia-Pacífic. Avui, la unitat occidental s’ha desplomat després de la irrupció de l’“America First” de Donald Trump i del Brexit, que han debilitat les relacions transatlàntiques.

I es resumeix en un gest: un Donald Trump proper a l’autoritari Vladímir Putin que menysprea una fidel estadista defensora dels valors democràtics com Merkel. Una mostra com l’Administració Trump renuncia al lideratge moral debilitant el soft power que gaudia a nivell mundial des de 1945.

La cimera del G-20 celebrada els dies 7 i 8 de juliol de 2017 a Hamburg va constatar uns canvis geoestratègics accelerats des de l’anterior cimera del G-20 celebrada a Hangzhou (Xina) el setembre de 2016:

a) Angela Merkel presidint la cimera com a amfitriona i exercint, juntament amb Emmanuel Macron, de líders d’una UE que es reforçarà i cohesionarà sense els britànics;
b) un controvertit, aïllat i de poc fiar proteccionista Donald Trump que fins i tot sol contradir-se a si mateix a través de les seues polèmiques declaracions via Twitter:
c) la Xina de Xi Jinping incrementant el poder polític i econòmic mundial;
d) el Japó, Corea del Sud i Austràlia que, després del fracàs de l’Acord Transpacífic (TPP), no volen quedar a la mercè del colós xinès i reforçaran les relacions econòmiques amb la Unió Europea;
e) el Canadà amb un acord de lliure comerç amb la UE (CETA) a punt d’entrar en vigor;
f) També Mèxic, el Brasil, l’Argentina i altres països llatinoamericans reaccionen davant del displicent comportament de Trump amb els veïns del sud, reforçant els acords comercials amb Àsia i la UE;
g) la Rússia de Putin utilitza i abusa de la pressió militar sobre els veïns europeus per intentar aconseguir acords més favorables als seus interessos econòmics, i
h) l’Índia i Indonèsia, dos grans països i mercats emergents que sumen més de 1.600 milions d’habitants, guanyen influència en el G-20. En canvi, Turquia i l’Aràbia Saudita segueixen embolicades en els conflictes d’Orient Mitjà.

Donald Trump, una vegada tornat a Washington el dia 9 de juliol, va despatxar un tuit que qualificava la cimera com “un gran èxit per als Estats Units”. Confon els desitjos amb la realitat. El seu aïllament diplomàtic va quedar patent al tractar sobre la lluita contra el canvi climàtic.

El G-20, després de prendre nota de la decebedora decisió dels Estats Units de sortir de l’Acord de París (COP21), considera l’acord climàtic com a irreversible per als altres dinou membres. Trump tampoc no va aconseguir convèncer els altres en el dossier comercial. Les seues posicions proteccionistes no són compartides per la Xina i la UE defensores del Lliure Comerç i del rol de l’OMC.

La Unió Europea confirma el seu gir cap a Àsia-Pacífic. Alemanya i la Xina, les dos principals potències exportadores mundials, faran front comú al proteccionisme impulsat per Trump. També França necessita incrementar el seu pes en el mercat xinès. I una dada significativa: Brussel·les i Tòquio van rubricar, el dia 6 de juliol, un principi d’Acord de Lliure Comerç. Un altre missatge directe enviat a Trump, l’enterrador del TPP, a la vigília d’iniciar-se el G-20.

La cimera del G-20 constituïda per afrontar la crisi financera iniciada el 2007 es va convertir en un instrument clau per discutir i confrontar els problemes derivats de la globalització. A Hamburg es va debatre altres temes com les crisis migratòries i el terrorisme internacional que també colpegen l’Àfrica. La inestable situació del continent africà amenaça directament la Unió Europea.

França en va assumir la responsabilitat principal. No comptarà amb l’ajuda dels Estats Units i la Xina. Urgeix que Alemanya i la resta de països europeus sumin esforços amb París per cooperar més i millor amb l’Àfrica.

Temes relacionats

Uneix-te a la comunitat SEGRE!


El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre