Español
Registra’t Iniciar sessió
Menu Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

TRIBUNA
  • FRANCESC XAVIER BOYA ALÓS
Diputat provincial

N-230, on ens juguem el futur

Actualitzada 19/04/2018 a les 15:29
N-230, on ens juguem el futur

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© N-230, on ens juguem el futur

SEGRE

En aquell temps el projecte, que inspirava les moltes i insistents reivindicacions dels alcaldes de les primeres dècades del segle passat, era el ferrocarril dissenyat per l’enginyer francès Rubière. Un segle després, l’N-230 s’ha convertit en una artèria que vertebra un ampli territori entre les províncies d’Osca i Lleida. Un Nord remot que té com a icona el llarg túnel de Vielha abans de travessar la frontera francesa.

El segle XXI és sens dubte el segle de la mobilitat, mercaderies i persones es mouen constantment en grans fluxos, i podríem dir que l’obsessió ha estat facilitar aquests moviments en favor de l’economia globalitzadora. Freqüentment, el fi ha justificat els mitjans en el disseny i la construcció de les infraestructures, sense tenir en compte que, a més de comunicar, aquestes infraestructures vertebren o desvertebren un territori. És a dir, pot afavorir les poblacions locals i les seves dinàmiques socioeconòmiques o destruir-les en nom de la velocitat i comoditat dels que només passen per aquest territori.

El dilema es resol amb equilibris en la definició i mitigació dels impactes d’aquestes infraestructures, ja siguin de caràcter ambiental o social. Aquest és avui el debat fonamental davant de la proposta de millora de l’N-230 del Ministeri de Foment entre Sopeira i la frontera amb França.

Un debat sobre els interessos que ha de servir aquesta carretera i sobre quins criteris es fonamenta el disseny d’aquestes millores. És òbvia la necessària millora de la seguretat i adequació de la via davant de l’augment significatiu del trànsit pesant. Ara bé, aquí sorgeix la pregunta clau: poden les nostres valls suportar un nombre indeterminat de camions sense trencar els límits ambientals i paisatgístics, sense posar greument en risc la seva economia? Aquesta pregunta és clau per al nostre futur.

L’N-230 no pot ser únicament una via ràpida per unir Lleida i Tolosa, sinó que ha de ser un eix vertebrador d’un espai únic i tan singular com són la Ribagorça i la Val d’Aran. Per a això, el Ministeri ha d’atendre les al·legacions dels Ajuntaments i els ciutadans que vivim i volem continuar vivint en aquestes muntanyes. I sense més demora hem de començar a debatre amb sensatesa sobre com compaginar les millores i la sostenibilitat de les nostres valls.

I en aquest debat de futur ens anirà bé recuperar algunes idees plantejades fa un segle, que potser no estan tan allunyades en els seus fonaments i rescatar la idea d’articular un pas de ferrocarril pel Pirineu Central que resolgui l’impacte de la circulació de les mercaderies per zones de gran fragilitat ambiental.

Temes relacionats

Connecta amb SEGRE!


Uneix-te a la comunitat


El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre