x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

TRIBUNA
  • JAUME GINÉ DAVÍ
Professor d’ESADE Law School

Turbulències financeres a Amèrica llatina

Actualitzada 08/06/2018 a les 09:59
Turbulències financeres a Amèrica llatina

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Turbulències financeres a Amèrica llatina

SEGRE
Turbulències financeres a Amèrica llatina

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Turbulències financeres a Amèrica llatina

SEGRE

L’evolució de la política monetària de la Reserva Federal (FED) va acabar provocant un gir a les turbulències financeres, principalment a les economies emergents. La gradual pujada dels tipus d’interès als EUA acompanyada pel repunt del dòlar va atreure els inversors mundials àvids d’aprofitar la millor rendibilitat dels bons del tresor nord-americà.

I les bones expectatives de creixement d’una economia estimulada per les polítiques expansionistes de l’Administració Trump que prioritzarà unes inversions en la millora de les infraestructures que afavoreixen les empreses creant ocupació. Però la pujada de tipus i del dòlar colpeja les divises de les endeutades economies emergents. I les alarmes van saltar sonorament a l’Argentina quan el peso va caure fins a gairebé un 30 per cent respecte al dòlar des d’inicis del 2018.

L’Argentina és un país difícil de governar amb una població que, amb la seua part de raó, confia poc en les institucions públiques i els seus polítics. El president Mauricio Macri va tancar el desembre del 2015 els dotze anys de peronisme de Néstor Kirchner (2003-2007) i Cristina Kirchner (2007-2015). I va sortir reforçat políticament a les eleccions legislatives parcials celebrades l’octubre del 2017. Macri va aconseguir seduir els inversors internacionals després d’anunciar un canvi de model econòmic més obert a l’exterior per corregir l’etapa proteccionista imposada pels Kirchner. L’Argentina va poder tornar als mercats financers, tancats el 2001, després d’assolir un acord per refinançar el voluminós deute amb els creditors internacionals. I va impulsar les negociacions d’un Acord de lliure comerç Mercosur-UE. La millor imatge i credibilitat internacional de Macri es va confirmar quan l’Argentina va assumir la presidència de torn del G20 el 2018. La tercera economia llatinoamericana, després del Brasil i Mèxic, va tornar a créixer al voltant del 3% el 2017 després de superar una recessió econòmica del -2,3% el 2016.

Però les necessàries reformes estructurals, entre les quals una retallada de les subvencions públiques, llançades pel president Mauricio Macri per reduir el dèficit públic xoquen davant la crua realitat de l’oposició sindical i d’una part dels treballadors situats en l’economia informal. I molts ciutadans propensos a especular contra el valor del peso. La brusca caiguda de la divisa davant el dòlar va disparar la inflació (25,4 per cent a l’abril). Els vells dimonis argentins van reaparèixer en una economia molt dependent de la demanda interna. El Banc Central va reaccionar al maig pujant els tipus d’interès fins al 40 per cent per intentar frenar la fuga de capitals. Però disset anys després, l’Argentina va tornar a demanar una ajuda financera a l’FMI per alleujar els seus problemes financers amb un préstec que podia assolir els 30.000 milions de dòlars. El BM estima que el deute internacional de l’Argentina assoleix els 211.000 milions de dòlars.

Però malgrat les fortes pressions internes molt reticents als controls de les institucions financeres internacionals, val a confiar que Macri persistirà en els ajustaments estructurals necessaris per modernitzar l’economia, incrementar la productivitat i la competitivitat per dinamitzar el sector exterior d’un país que compta amb abundants recursos naturals i un gran potencial de creixement econòmic. L’Argentina continua ocupant un retardat 117è lloc, entre 190 Estats en la classificació Doing Business 2018 del BM. El Brasil ocupa el 125, i Mèxic la posició 49. Les crisis llatinoamericanes són a causa d’una conjunció de factors externs però també d’altres problemes interns de governabilitat amb una rampant corrupció.

Les turbulències financeres provocades per la fortalesa del dòlar també afecten altres economies llatinoamericanes que han vist caure les seues divises. I arriben precisament a les vigílies de les crucials i incertes eleccions presidencials que se celebraran l’1 de juliol a Mèxic i l’1 d’octubre al Brasil. El real brasiler va retrocedir, també llastat per la profunda crisi política interna. La caiguda del peso mexicà és moderada però, a les incerteses polítiques davant la possible victòria del candidat d’esquerres Andrés Manuel López Obrador, se li sumen les derivades de la complexa renegociació del NAFTA amb els EUA. Amèrica Llatina viu un carrusel electoral que suma els riscos polítics als financers. Veneçuela, que va votar el 20 de maig, és un estat fallit.

En canvi, Colòmbia és una dinàmica economia que va celebrar el 24 de maig la primera volta de les eleccions presidencials guanyada pel candidat de dretes Álvaro Uribe. La segona i definitiva volta tindrà lloc el 17 de juny. El calendari electoral pot frenar la presa de determinades decisions governamentals susceptibles de revoltar els electors.

Però val a dir que a la regió estan més ben preparats que abans per afrontar aquesta crisi financera. I alguns països productors energètics respiren alleujats quan apugen els preus del petroli i d’altres recursos naturals.

La pujada del dòlar també pressiona sobre altres divises africanes i asiàtiques com el rand sud-africà o la rupia indonèsia. I afecta, en una mesura o una altra, les divises de Taiwan, les Filipines, Malàisia, Singapur, etc. I la lira turca va perdre un 30 per cent respecte al dòlar des del gener. El president Erdogan va haver d’apujar, el 23 de maig, els tipus d’interès del 13,5 al 16,5 per cent, a les portes de les eleccions presidencials i legislatives del dia 24 de juny. Falta veure quins seran els efectes d’una altra possible pujada dels tipus d’interès per part del FED al juny.

Temes relacionats
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre