x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

VIURE PER VEURE
  • MARTA ALÒS

González versus Aznar

Actualitzada 24/09/2018 a les 13:01
Viure per veure

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Marta Alòs

Dues cares d’una mateixa moneda. Aquesta és la imatge que, finalment, exhibeix un Estat que va voler presumir de democràcia jove i de transició exemplar, quan en realitat només tractava d’amagar la seva eterna intolerància sota una façana que ara es podreix mentre ensenya uns budells que es van descomponent lentament i inexorablement. La setmana passada, un Felipe González (aquell socialista espavilat que de l’americana de pana va passar a conseller de Gas Natural) xerrant cheek-to-cheek amb un José Maria Aznar (aquell jove falangista que denunciava a La Nueva Rioja del 1979 que es proposés canviar els noms dels carrers dedicats a Franco i a José Antonio pel de la Constitució) en una trobada organitzada per un diari que mai no he tingut estómac per llegir, i còmodament asseguts en butaques d’un blanc immaculat, impartien lliçons de democràcia sense cap mena de vergonya. Sense complexos, sabent que el món gira al seu voltant, l’un i l’altre, amarats d’una suor agra i exhalant un alè fètid, van coincidir a disparar contra l’abominable home de les neus independentista. “Maleïts catalans! Esteu més a prop de perdre l’autonomia que de guanyar la independència”, va sentenciar qui governava quan els enterradors amb cal viva remenaven la cua. “Secessionistes! Us exigim lleialtat a la Constitució”, va remugar sota el bigot escanyolit qui va mentir descaradament a la Comissió d’investigació del Congrés. Felipe González, un personatge que hauria d’amagar-se davall de les pedres, aixeca altiu el cap per insultar un poble que només demanava poder votar. Esquerres. José María Aznar, el del nas de Pinotxo, qui somniava amb armes de destrucció massiva, acusant de colpistes les víctimes d’un relat inventat. Dretes. Dues cares d’una mateixa moneda. Tête à tête perquè l’Espanya que van heretar els segueixi donant fruits abundosos. Units per interessos comuns. José María Aznar va privatitzar Gas Natural i Felipe González va entrar com a conseller de Gas Natural. “Todo atado y bien atado”, com diria el president del Valle de los Caídos. Els “putos amos” de les portes giratòries que es foten del mort i de qui el vetlla. Dues veus corals que, en un altre país, haurien llepat durant un temps els barrots d’una presó. Però què es pot esperar d’un Estat on la mentida s’ha instal·lat còmodament?

Temes relacionats
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre