x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

VIURE PER VEURE
  • MARTA ALÒS

Marejant l'ós

Actualitzada 17/06/2019 a les 09:07
Imatge d’arxiu de l’ós Goiat, que aquest any ha protagonitzat més de quaranta atacs a bestiar.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Imatge d'arxiu de l'ós Goiat, que aquest any ha protagonitzat més de quaranta atacs a bestiar.

CONSELLERIA DE TERRITORI
Viure per veure

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Marta Alòs

Si l’expressió habitual de marejar la perdiu significa “perdre intencionadament el temps amb l’objectiu de demorar la resolució d’un problema”, la que encapçala el meu article d’avui podria significar “la manera de tocar allò que no sona a un animal en concret”. La història de l’ós als Pirineus és d’allò més surrealista. En el llibre L’ós del Pirineu, crònica d’un extermini (Pagès Editors), l’amic Eugeni Casanova ens documenta que l’any 1997, any també de la publicació, només quedaven cinc óssos autòctons al Pirineu. Amb ells moriria una tradició mil·lenària perquè, des de sempre, el gran carnívor europeu ha estat perseguit amb tots els mitjans possibles. Un llibre en el qual el seu autor aborda tots els aspectes que envolten la relació de l’home amb el que va ser el “rei” de les muntanyes: la caça, la biologia, la història, el folklore, les llegendes i els contes a la vora del foc. Un excel·lent recull, acompanyat d’imatges, de la tradició oral així com del testimoni de persones que van conviure amb aquest gran mamífer. Finalment, l’home va decidir que les pastures, els conreus i la ramaderia no eren compatibles amb l’existència de l’ós. I la caça massiva i la persecució sense cap limitació d’aquest animal van aconseguir el seu extermini.

Però com que l’home és un animal capriciós, fa vint anys que es va decidir que ara sí, que ara, ves per on, volien óssos, i es va iniciar un programa de reimplantació amb un consens que no s’aguantava per enlloc. Va arribar el mascle Pyros, un ós eslovè, després de sedar-lo, traslladar-lo, posar-li el collar de seguiment reglamentari per lliurar-lo en un indret de les muntanyes catalanes allunyat de l’hàbitat que l’havia vist néixer.


Però l’home és així. Amo i senyor del vent quan bufa. Però potser no comptaven que un ós és un ós i menja quan se li obre la gana i que no val ara emprenyar-se quan a un ós se li acut atacar un ramat en lloc de menjar floretes del bosc i fruits silvestres. L’any passat, un grup de 30 homes encaputxats, i exhibint armes, van emetre unes imatges en què amenaçaven de recuperar la caça de l’ós. I el pobre Goiat, que mai no va demanar ser reimplantat, es veu que ha tingut la malpensada de devorar una cabra i destruir dos ruscos d’abelles. Però què volen que faci un ós? Anar al supermercat?

Temes relacionats
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre