Aquella festa major

E l 1912, en Xavier Gosé dibuixa un cartell d’encàrrec de 2x1,12 metres, a l’estil de la moda d’aquells anys, que envia a la nostra ciutat des de París, on s’havia instal·lat el juliol del 1900, i que ha de servir per anunciar les Festes de Maig en honor a sant Anastasi. Tal com es descriu en el blog del Museu d’Art Jaume Morera (http://blogmmorera.paeria.es), el cartell, creat per a l’ocasió, s’adaptà plenament a l’encàrrec i, lluny del decadentisme refinat que caracteritzava la seva obra parisenca, aquest respira un cert to folklorista convencional, representat per una dona abillada amb un vestit negre amb decoracions florals que mostra delicadament un reguitzell de flors. A sota, i dins una corona de fulles de llorer que encercla l’escut de la ciutat, es relata el programa de festes. Aquell any els actes de la festa van ser de traca i mocador. Llegint els noms dels que hi van participar, sembla que el sant deuria quedar ben content. Després del farciment de costum amb les corridas de toros, la festa de l’esport, la retreta, el tobogan i el teatre, a l’homenatge al poeta Magí (al cartell hi figura Magín) Morera i Galícia hi seguia un concert amb lletres majúscules que unia els dos grans músics lleidatans Enric Granados i Ricard Vinyes. I des de la muntanya de Gardeny es va enlairar el primer vol a la nostra ciutat. El pilot era Leoncio Garnier, que va cobrar 5.000 pessetes d’aquella època, marcant l’inici de tot un seguit de festivals aeronàutics que es van fer habituals a les festes majors de Lleida. Però de ben segur que la major projecció cultural va ser l’exposició d’art organitzada per quatre prohoms: Alfred Perenya, Lluís Izquierdo, Amali Prim i Felip Pleyán, que van aconseguir reunir un reguitzell d’obres d’artistes que deixarien petjada universal, com van ser Jaume Morera, Baldomer Gili i Roig, Antoni Samarra o el mateix Xavier Gosé, entre d’altres. Amb aquella exposició, la ciutat va demostrar el seu potencial cultural. Potser per primera vegada va creure en ella mateixa. L’any 1914 els acords entre la Diputació i la Paeria van permetre la creació del Museu d’Art de Lleida, que, finalment, es va inaugurar l’any 1917 sota una infraestructura que feia més patxoca que altra cosa però que seria el punt de partida del futur Museu d’Art Jaume Morera. Un magnífic contingut artístic que encara peregrina implorant, com un pobre a la porta d’una església, un continent digne.