Iglesias vol un Podem d’activistes i Íñigo Errejón, tornar a l’origen

Els militants de Podem ja poden comparar negre sobre blanc les diferències que existeixen entre les estratègies polítiques que defensen els dos principals dirigents de la formació, Pablo Iglesias i Íñigo Errejón, que ahir van posar sobre el paper els punts que els allunyen i els que els atansen.

Tots dos van presentar ahir els esborranys de documents que pretenen portar a l’assemblea ciutadana del febrer i que ara entra en fase de debat i recollida d’aportacions.

Iglesias, convençut que Podem ja no pot ser el mateix partit que va sorgir fa tres anys i ha d’estar present en tots i cadascun dels “conflictes socials”, arriba a aquesta etapa amb la intenció i la voluntat d’aconseguir la unitat i integració de tots els sectors de Podem.

I Errejón manté la pretensió de convèncer que s’ha de tornar al Podem original, que deixi enrere les etiquetes esquerra-dreta, que recuperi la línia d’una força patriòtica popular, parli a la gent sense preguntar-li d’on ve i que no s’arraconi a l’esquerra.

El pla del secretari general de cara a Vistalegre II és tota una estratègia per “guanyar” les eleccions el 2020 a la Moncloa: treballar “a l’ofensiva” amb diputats que no siguin polítics sinó “activistes institucionals” i que mantinguin la tensió a la institució i al carrer canalitzant la lluita social. Entre els objectius, revalidar les victòries en els ajuntaments del canvi i ampliar-les a més municipis i comunitats autònomes que tenen eleccions el 2019.

Aposta per a la creació d’“un govern a l’ombra”, a l’estil anglès: un grup de perfils polítics i tècnics que treballin ja en les polítiques públiques d’un futur Executiu.

Proposta que xoca amb els plans d’Errejón, que ja ha dit que la seua aposta és demostrar “solvència i maduresa” al Parlament més que per posar “càrrecs ficticis” a persones concretes.

En contra del que afirma Iglesias, Errejón manté que ens trobem davant d’un Govern del PP “feble” i que Podem ha d’aprofitar la crisi del PSOE per liderar una nova majoria. Davant els que advoquen per “cavar trinxeres” i tancar-se en la protesta, defensa la necessitat de passar a l’ofensiva i fer un pas endavant.

En aquesta línia, defensa que la pròxima assemblea ciutadana ha de servir per “corregir el rumb dels últims mesos”, abandonar el “folklore”, els cops d’efecte i la “immaduresa”, de tornar a disputar el “sentit comú” i recuperar la iniciativa política sense arraconar-se a l’esquerra.