Fiscalia busca demostrar que el Govern va treballar en el 9-N tot i la suspensió del TC

La Fiscalia del cas del 9-N es va centrar ahir a intentar provar que la Generalitat va estar al darrere de la consulta fins al mateix dia de la votació, malgrat la suspensió del Tribunal Constitucional (TC). L’expresident de la Generalitat Artur Mas, l’expresidenta del Parlament Joana Ortega, i l’exconsellera d’Ensenyament Irene Rigau, van assegurar dilluns que després de la providència del TC havien cedit l’organització del procés participatiu als voluntaris i que ells se n’havien apartat.

Però durant la sessió d’ahir es van apreciar discrepàncies entre diversos testimonis. Així, mentre que dos inspectors d’Ensenyament i una directora van denunciar pressions als docents per obrir les portes perquè se celebrés la consulta malgrat l’ordre del TC, la directora Territorial del departament d’Ensenyament a Barcelona i l’inspector cap ho van negar, assegurant que no es va coaccionar ningú.

Homs, Trias, De Gispert i Rigol declararan avui dimecres com a testimonis al judici del 9-N

Dolores Agenjo, que va formar part de la llista electoral de Ciutadans en les últimes autonòmiques i que va ser directora d’un institut de l’Hospitalet de Llobregat, es va negar a cedir el seu centre per a la consulta. Agenjo va revelar que va rebre diverses trucades de l’exdirectora de Serveis Territorials d’Ensenyament Montserrat Llobet, apressant-la a entregar les claus del centre, però ella es va resistir a fer-ho mentre no l’hi exigissin per escrit.

Llobet, per la seua part, va declarar que es va limitar a informar en una reunió que “segurament” els seus instituts serien seu del 9-N, al ser propietat de la Generalitat, i va rebutjar haver pressionat ningú, així com Francesc Güell, inspector en cap d’Ensenyament el 2014, que només va reconèixer que “hi va haver un estira-i-arronsa”.

A més, Josefa Bosch, que dirigia el 2014 l’institut Pompeu Fabra de Badalona, va desmentir que se sentís coaccionada: “Pressió hauria estat si ens haguessin obligat a nosaltres a obrir els centres”, va dir. Tanmateix, uns altres dos inspectors d’Ensenyament, Josep Alsina i Jesús Rul, van assegurar que hi va haver pressions perquè els instituts participessin en l’organització de la consulta independentista, van dir que els responsables d’alguns centres van demanar les instruccions per escrit, i que Llobet es va negar a fer-ho. Per la seua part, el que va ser director del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) Joan Escalé va reconèixer que es van repartir ordinadors per a la votació el mateix cap de setmana del 9-N. El testimoni va explicar que, abans del 4 de novembre, ja s’havien enviat ordinadors a uns 500 municipis de Catalunya, però els terminals que estaven destinats a instituts que acollien les urnes es van distribuir entre el divendres 7 i el dissabte 8 de novembre per evitar així interferir en l’“activitat normal” dels centres educatius. Així mateix, va reconèixer que ningú del Govern li va dir que anul·lés la pàgina web www.participa2014.cat després de la prohibició del TC. Un altre dels testimonis, Bernat Rigau, ocupat de l’empresa T-Systems i que va coordinar els treballs informàtics, va apuntar que la Generalitat va mantenir els preparatius per a la logística de la consulta després del 4 de novembre.