Homs, un any inhabilitat pel 9-N i absolt de prevaricació pel TS

El Tribunal Suprem ha condemnat l’exconseller de Presidència i diputat del PDeCAT Francesc Homs a un any i un mes d’inhabilitació i a 30.000 euros de multa per desobediència greu al Constitucional en la consulta del 9-N del 2014. Tanmateix, la Sala Penal del Suprem, en una sentència adoptada per unanimitat, absol Homs del delicte de prevaricació de què l’acusava la Fiscalia.

La condemna és menor que la que va imposar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) a l’expresident Artur Mas pels mateixos fets, però segueix la mateixa línia: condemna per un delicte de desobediència greu i absolució del delicte de prevaricació administrativa.

El portaveu del PDeCAT al Congrés recorrerà al TC i intenta evitar la inhabilitació immediata

Poc abans de conèixer-se la sentència va insistir que el referèndum es farà i serà vinculant

El Suprem argumenta que el delicte de prevaricació queda absorbit pel de desobediència, regulat a l’article 410 del Codi Penal. Discrepa així del criteri del fiscal, que demanava condemnar Homs pels dos delictes a nou anys d’inhabilitació, a l’estimar que el càstig conjunt de tots dos delictes no és possible. Segons el parer del Suprem, les diferents omissions en què va incórrer Homs són conseqüència de la seua “contumàcia” a l’hora de desobeir el Constitucional.

Quant al delicte de desobediència, la sentència subratlla que la providència del Tribunal Constitucional en la qual ordenava la suspensió de la consulta del 9-N era de fàcil comprensió i exigia a l’acusat paralitzar les activitats ja posades en marxa i que s’abstingués de promoure altres accions dirigides a la celebració de la consulta del 9-N. És a dir, “sabia perfectament quin era l’objecte de la impugnació”.Sobre la participació de voluntaris, la Sala no qüestiona el seu protagonisme, però assenyala que la seua presència no converteix el que va ser un procés tutelat i dirigit des de la Generalitat en un espontani moviment ciutadà aliè a tota vinculació pública o institucional.

Homs estudia recórrer al Constitucional i demanar que se suspengui la inhabilitació fins que decideixi l’Alt Tribunal, mentre sol·licitarà un aclariment de la sentència al Suprem. Aquestes vies judicials podrien retardar l’execució d’una sentència que, al ser ferma, serà remesa al Congrés a través de la seua presidenta, Ana Pastor, perquè executi la inhabilitació del diputat. El Reglament de la Cambra estableix que un diputat perdrà la seua condició per una decisió judicial “ferma” que anul·li l’elecció o la seua proclamació.

Francesc Homs, per la seua part, va assegurar que la condemna del Suprem és un error i que ho tornaria a fer. En diversos apunts a Twitter, va dir que “condemnar per posar urnes és un error i una debilitat de l’Estat espanyol: Avui guanyem i continuarem guanyant”. També va assegurar que ell només es deu “al poble de Catalunya” perquè és qui l’ha elegit diputat, i va agrair les mostres de suport.

barcelona

El Govern va expressar ahir la seua solidaritat amb Francesc Homs a través de la seua portaveu, Neus Munté, que considera que es tracta d’una sentència “totalment injusta”. Va assegurar que defensaran la seua estratègia de defensa si decideix recórrer-la al Tribunal Europeu de Dret Humans d’Estrasburg.

“No acceptem que es puguin inhabilitar idees, urnes i l’exercici democràtic que van dur a terme 2,3 milions persones el 9-N”, va recalcar.

El líder del PP a Catalunya, Xavier García Albiol, va dir que els diputats independentistes que ahir van votar a favor dels pressupostos catalans “seguiran el mateix camí que Homs”.

Per la seua part, la diputada del PSC al Congrés Meritxell Batet va expressar el seu respecte envers la sentència però va posar èmfasi que tant a Espanya com a Catalunya “el problema polític segueix allà”.

El president de Ciutadans, Albert Rivera, va dir que confia que la sentència serveixi perquè la Generalitat “rectifiqui aquest rumb de col·lisió” i faci un gir “democràtic” i cap al diàleg, mentre que el líder de Podem, Pablo Iglesias, va comentar que no li sembla “assenyat” que es jutgi o inhabiliti algú per posar urnes.

Homs també va comptar amb el suport del PNB, que va tornar a criticar sentències condemnatòries per posar les urnes el 9-N.

Poc abans que es conegués la sentència, Artur Mas va afirmar en una conferència que vol un pacte d’Estat sobre la independència i va demanar una “alternativa” que es voti al costat del referèndum. L’expresident de la Generalitat va admetre en un esmorzar informatiu que “no és segura” la permanència de Catalunya a la Unió Europea si s’independitza, però tampoc és “impossible”.