Español
Registra’t Iniciar sessió
Menu Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

L'Audiència Nacional veu sedició en el setge a la Guàrdia Civil a Barcelona

  • EFE
Actualitzada 27/09/2017 a les 18:30
La denúncia de la Fiscalia esmentava expressament l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i el seu president, Jordi Sánchez, i el d’Òmniun Cultural, Jordi Cuixart
Un cotxe de la Guàrdia Civil davant de la conselleria d'Economia el dia dels aldarulls.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Un cotxe de la Guàrdia Civil davant de la conselleria d'Economia el dia dels aldarulls.

EFE
La jutgessa de la Audiencia Nacional Carmen Lamela ha admès a tràmit la denúncia interposada divendres per la Fiscalia pels daldarulls ocorreguts el 20 i 21 de setembre a Barcelona, fonamentalment pel setge a la Guàrdia Civil durant l’operació policial contra el referèndum de l’1-O. A quatre dies del reférendum, Lamela ha assumit en un auto la competència de l’Audiència Nacional en aquest cas en entendre que la finalitat última dels aldarulls és el d’una ruptura de la forma de Govern.

Com a primera diligència d’investigació, la jutgessa, tal com va demanar la Fiscalia de l’Audiència Nacional, ha sol·licitat a la Guàrdia Civil un atestat que reculli tots els incidents ocorreguts aquells dies, principalment davant de la seu de la Conselleria d’Economia arran de la detenció dels dos més estrets col·laboradors del responsable d’aquest departament, Oriol Junqueras.

La denúncia de la Fiscalia, subscrita pel tinent fiscal de l’Audiència Nacional, Miguel Ángel Carballo, no anava dirigida contra ningú en concret, però esmentava expressament a la Asamblea Nacional Catalana (ANC) i al seu president, Jordi Sánchez, i al d’Òmniun Cultural, Jordi Cuixart, per dir a la mobilització "conscients que dificultarien a la intervenció policial".

En assumir la competència, Lamela explica que el tipus penal de la sedició de l’article 544 del Codi Penal exigeix una conducta col·lectiva caracteritzada per un "alçament tumultuari" dirigit a impedir per la força o fora de les vies legals l’aplicació de les lleis. Per això, tal com es van esdevenir els fets, considera que l’ocorregut podria ser constitutiu d’aquest delicte "amb caràcter provisional" i seria competència de l’Audiència Nacional en tant que el succeït "pot suposar alhora una ofensa contra la forma de govern", un delicte contra una alta institució de l’Estat, dels que aquest tribunal és competent.

Si bé la jutgessa reconeix que no tots els delictes de sedició amb caràcter general són competència de l’Audiència Nacional, en aquest cas sí perquè l’ocorregut anava dirigit a atemptar també contra la forma de Govern, en tractar de canviar il·legalment l’organització territorial de l’Estat i declarar la independència d’una part del territori nacional.

Afegeix a més que en la reforma del Codi Penal de 1985 es va establir que els delictes contra la forma de Govern fossin competència de l’Audiència Nacional "establint amb això un marc competencial que no pot entendre’s derogat" per haver-se modificat novament.

Recorda que ella mateixa i altres jutges d’instrucció d’aquest tribunal han tramitat denúncies per sedició contra ajuntaments catalans per donar suport al procés independentista, la "competència del qual va ser assumida per tots els jutjats i no es va plantejar cap qüestió de competència", obtenint fins i tot el vistiplau de la Sala Penal. En vista del relat de la denúncia de la Fiscalia, Lamela ha interpretat que la finalitat última de les mobilitzacions tendents a "impedir per la força l’actuació de les autoritats" era la de trencar l’organització territorial de l’Estat.

L'auto de la jutgessa recull com alguns dels congregats davant la Conselleria d’Economia "van punxar rodes i van destrossar diversos cotxes patrulla de la Guàrdia Civil", van impedir als agents d’abandonar l’edifici, procedint a empènyer-los i a bloquejar-los la sortida.

Lamela assumeix així la tesi de la Fiscalia i és que la "finalitat última d’aquestes mobilitzacions era aconseguir la celebració del referèndum i amb això aconseguir la proclamació d’una república catalana independent d’Espanya, sent conscients que desenvolupen una actuació al marge de les vies legals."

En denunciar els fets, la Fiscalia destacava que s’havien impulsat "mobilitzacions generalitzades per imposar el referèndum independentista inconstitucional per la força de la intimidació, fent saber a l’Estat la seua intenció i capacitat per actuar, fins i tot violentament, davant d’una eventual oposició", la qual cosa seria constitutiu del delicte de sedició, amb penes de 8 a 15 anys de presó, segons els casos.

Uneix-te a la comunitat SEGRE!


El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre