L'Audiència Nacional empresona Sànchez i Cuixart

La jutge Carmen Lamela va enviar ahir a la presó per sedició els líders de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i d’Òmnium Cultural per promoure el setge a la Guàrdia Civil el 20 de setembre després de deixar lliure el major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, al qual va prohibir sortir d’Espanya. A més d’aquests tres investigats per sedició, la jutge va interrogar per videoconferència la intendent dels Mossos Teresa Laplana, per a qui va acordar les mateixes mesures cautelars que per a Trapero: compareixences quinzenals, retirada del passaport, prohibició de sortir d’Espanya i fixar domicili i telèfon per estar localitzable.

La Fiscalia havia demanat per a ella presó sota fiança de 40.000 euros, mentre que per a Trapero la va demanar sense fiança com per a Sànchez i Cuixart, els únics que finalment la jutge va enviar a la presó amb caràcter provisional.

Segons la jutge, tant el líder de l’ANC com el d’Òmnium van encoratjar les protestes

Per denegar la presó de Trapero, la jutge va explicar que de moment no pot vincular-lo amb el setge a la Guàrdia Civil dels dies 20 i 21 de setembre durant un escorcoll a la conselleria d’Economia en una operació en la qual van resultar destrossats diversos vehicles policials.

A Sànchez i Cuixart, la jutge els assigna tanmateix un paper més actiu, el de “promotors i directors” de les concentracions del passat 20 de setembre, ja que tots dos es van mantenir al capdavant “durant tot el dia, portant la iniciativa en una pretesa negociació amb els guàrdies civils, encoratjant i dirigint l’acció dels congregats, incitant-los a romandre al lloc i impartint-los ordres”. Per decretar la presó, Lamela aprecia en la interlocutòria risc de reiteració delictiva, “ja que ve operant dins d’un grup organitzat de persones”, i també observa “alta probabilitat” que els investigats puguin ocultar, alterar o destruir fonts de prova.

Trucades i whatts

A banda dels fets del 20 de setembre, Lamela destaca també que l’1-O, des dels mateixos comptes de WhatsApp utilitzats aquell dia per promoure el setge davant la conselleria, també “van realitzar trucades als participants animant-los a romandre als col·legis i presentar resistència a les autoritats policials”.

També recorda l’actuació de Cuixart a Badalona el 25 de setembre després que la Guàrdia Urbana hagués confiscat uns cartells en suport a l’1-O que es trobaven a l’interior d’un vehicle. Aquell dia Cuixart i altres persones van exigir als agents la devolució dels cartells, a la qual cosa aquests es van negar, de forma que el líder d’Òmnium i el tinent d’alcalde de la localitat, José Antonio Téllez, “van sostreure de l’interior del vehicle oficial tot el material intervingut” i van impedir als agents recuperar-lo.

"Mobilització permanent" i "pacífica" fins a la República

El líder de l'ANC, Jordi Sànchez, va demanar aquest dilluns "mobilització permanent" fins a la proclamació de la República catalana, en un vídeo fet públic després el dictamen de presó sense fiança per a ell i el president d'Òmnium, Jordi Cuixart.

Sànchez veu lamentable l’ordre d’empresonament al no respondre a cap principi de justícia i ho atribueix a un intent d’atemorir i castigar líders que han defensat la llibertat i sortir al carrer pacíficament. “Us demano que qualsevol resposta que fem els propers dies, i sobretot els que haurem de continuar fent aquesta mobilització permanent que ens ha de portar fins a la proclamació de la república, la fem en aquesta actitud que ens ha fet tan forts: unitat, civisme i confiança en nosaltres mateixos”, diu.

En un altre vídeo, Cuixart assegura que “la repressió de l’Estat no tindrà límits per parar la voluntat democràtica de Catalunya”.

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va rebutjar l’empresonament dels dos líders. “Pretenen empresonar idees, però ens enforteixen la necessitat de llibertat”, va escriure en el seu compte de Twitter. Diversos dirigents sobiranistes van utilitzar l’expressió “presos polítics” per referir-se a Sànchez i a Cuixart. Per la seua part, el portaveu d’ERC al Congrés, Gabriel Rufián, va comparar Espanya amb “Turquia”.