El Govern avisa que una Catalunya independent s'empobriria un 30%

El Govern alerta que una hipotètica Catalunya independent patiria un empobriment d’entre el 25 i el 30 per cent amb una "conjuntura econòmica insostenible" i un aïllament dels fluxos financers, de capitals i comercials, situació que l’Estat ha d’evitar per l’interès general.

Així figura en l’exposició de motius de les mesures que està analitzant el Consell de Ministres en una reunió extraordinària per fer front als plans del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i que seran anunciades avui pel cap del Govern, Mariano Rajoy.

"Aquesta situació no és en absolut desitjada respecte a un territori i una societat que formen part d’Espanya i que l’Estat té el deure de protegir", assegura el document.

Segons el parer del Govern, la pretesa independència, generaria una sèrie d’efectes econòmics d’impacte i magnituds "gravíssimes" no només per als interessos de Catalunya sinó per a l’interès general d’Espanya i implicaria aïllar una economia catalana que avui està "plenament integrada" a Espanya i a la UE.

Des del punt de vista comercial, suposaria l’abandó de la Unió Europea passant a ser un país tercer al qual se li aplicarien aranzels, a més de controls duaners en frontera amb la conseqüent pèrdua de competitivitat de l’economia catalana.

També portaria la sortida immediata de Catalunya de la Unión Económica i Monetària, de la seua empara i dels seus beneficis i, en concret, de l’accés al crèdit del Banco Central Europeo.

Aquest fet portaria que, com ja està succeint en l’actualitat, moltes empreses es traslladessin fora de Catalunya.

"La sortida de capitals al costat de l’empitjorament del saldo de la balança comercial a Catalunya, resultaria en un flux de sortida d’euros cap a la resta d’Espanya i del món que impediria la utilització de facto de l’euro com a moneda a Catalunya", avisa.

Fins i tot la creació d’una moneda i un banc central propis resultaria "inviable", assegura, per l’elevat nivell de dèficit públic el que farien irremeiable una "inflació desproporcionada" i una contracció del crèdit, amb els consegüents efectes sobre el consum i la inversió.

La pretesa independència també tindria efectes negatius per al finançament públic amb "tensions pressupostàries" evidents.

Pel costat dels ingressos, la capacitat recaptatòria seria molt limitada per l’"erosió" de les bases imposables en un context de contracció econòmica, el previsible desplaçament de persones i empreses, i la falta de transferències d’Espanya i de la Unió Europea.

Tanmateix les despeses es veurien incrementades, en haver d’assumir els fins ara sufragats per l’Estat espanyol, el que obligaria a emetre deute públic als mercats, "fet que seria cada vegada més costós en un context de recessió en el qual, a més del sector públic, el sector financer estaria simultàniament demandant finançament".

Més enllà del que succeiria amb una hipotètica independència de Catalunya, l’Executiu constata que les pretensions secessionistes ja "estan motivant un seriós deteriorament del benestar social i econòmic" a Catalunya.

I recorda que a més de la progressiva fractura de la convivència s’han "posat en risc" les condicions per al creixement econòmic.

Subratlla així que en les últimes setmanes centenars d’empreses han traslladat els seus domicilis socials fora de Catalunya, entre elles, sis de les set del Ibex35 i un gran nombre d’empreses rellevants per la seua mida, tradició i arrelament social a Catalunya.

Recorda així mateix la caiguda de les reserves turístiques, la disminució de comandes d’automòbils o la baixada de les vendes a les grans superfícies.

Des del Govern es destaca així mateix que dos de les principals agències de qualificació creditícia han alertat sobre la possible baixada de la qualificació de la Generalitat i els efectes negatius que hi pot haver a Catalunya, amb una nova recessió.