SEGRE

TRIBUNALS CORRUPCIÓ

El Canal de Isabel II va comprar una empresa sense conèixer-la

Una exdirectiva de la institució va avalar adquirir Emissao per 30 milions veient sols un ‘power point’ || El negoci va resultar ruïnós

Agents de la Guàrdia Civil davant de la seu del Canal de Isabel II.

Agents de la Guàrdia Civil davant de la seu del Canal de Isabel II.EFE

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

L’exdirectora financera del Canal de Isabel II María Fernanda Richmond va autoritzar la compra per 30 milions de dòlars de l’empresa brasilera Emissao basant-se només en un power point que va aportar Edmundo Rodríguez Sobrino, home de confiança de l’expresident madrileny Ignacio González. Va donar el vistiplau a aquesta operació, que va resultar ruïnosa per al Canal al perdre Emissao en dos anys el seu valor fins als cinc milions, sense comunicar-ho a la conselleria d’Hisenda ni sol·licitar una valoració independent, segons ella mateixa va declarar a l’Audiència Nacional quan va ser detinguda el 20 d’abril en l’operació Lezo. Amb la seua firma com a apoderada, va autoritzar els pagaments per a la compravenda d’Emissao el 2013, que va ser emparada pel consell d’administració que ella integrava, tal com va respondre a preguntes del llavors jutge del cas Lezo, Eloy Velasco, durant la seua compareixença. Velasco va voler també saber si la idea d’aquesta compra va sorgir d’Ignacio González, a la qual cosa Richmond va respondre que no va sentir “ningú dir que estigués ordenat per ell”.

El Canal va comprar la firma sense comunicar-ho a Hisenda i sense sol·licitar un informe de valoració

Tanmateix, l’exdirector general del Canal de Isabel II Adrián Martín va afirmar després de ser detingut en l’operació Lezo que va ser González qui va ordenar la compra d’Emissao. L’exdirectiu va admetre també que la “capacitat decisòria real del consell d’administració de Canal Extensia estava una mica minvada”, però tot i així va assegurar que mai van sospitar que hi hagués cap il·legalitat. Richmond també va negar que Emissao hagués perdut el seu valor després de la compra. A més, en un moment de l’interrogatori el jutge va voler saber si part dels diners fets servir en l’operació de compra se la van repartir els investigats en comissions. “No, no, per a res. Jo no apareixo en cap dels comptes, ni jo ni ningú afí a mi”, va afirmar davant del jutge. Al fiscal no el va convèncer la versió i va acabar demanant presó sota fiança de 4 milions d’euros, a l’apreciar indicis delictius en la compra.

tracking