El fiscal s'oposa a deixar en llibertat els líders de l'ANC i Òmnium

La Fiscalia ha informat en contra dels recursos interposats pels líders de l’Assemblea Nacional de Catalunya (ANC), Jordi Sánchez, i d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, en entendre que es mantenen els motius pels quals van anar a presó per sengles delictes de sedició en relació amb el setge a la Guàrdia Civil el 20 de setembre

El tinent fiscal de l’Audiència Nacional, Miguel Ángel Carballo, ha elevat avui el seu informe a la secció segona de la Sala Penal d’aquest tribunal, a la qual ha correspost resoldre ambdós recursos, en haver estat plantejats en apel·lació i no davant de la mateixa jutgessa que va decretar la presó, han informat fonts jurídiques. En els seus recursos, la defensa de Cuixart al·lega que va mediar perquè els manifestants permetessin sortir a la Guàrdia Civil de la conselleria d’Economia, davant de la seu del qual es van apostar milers de manifestants, i que la protesta va ser convocada per múltiples entitats, no només per la seua. Argumenta a més que ell mateix es va encarregar de mediar perquè els agents poguessin abandonar l’edifici -el que van fer a partir de les 4 de la matinada, després de més de 20 hores a la seu d’Economia- i que en cap moment la protesta no anava encaminada a impedir els registres policials.

Per la seua part, el líder de l'ANC exposa a la Sala en el seu recurs els seus "constants esforços" per garantir que la concentració davant del Departament d’Economia fos pacífica, encara que admet que només podia controlar els manifestants que l’entitat havia convocat.

Sánchez reconeix també que tant ell com Cuixart es van erigir en interlocutors de la concentració i que això "va respondre a la voluntat de complir el seu deure de vetllar per l’adequat desenvolupament de la concentració que van convocar". Ambdós neguen a més que existeixi risc de fuga perquè ambdós tenen arrelament a Catalunya, on viu la seua família i compten amb una ocupació, circumstàncies que segons el seu parer Lamela sí que va tenir en consideració per deixar en llibertat provisional el major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero.

La jutgessa va enviar als dos líders independentistes a presó el 16 d’octubre a petició del fiscal, que també va demanar aquell mateix dia la presó per a Trapero i una fiança de 40.000 euros a la intendenta dels Mossos Teresa Laplana, tots ells investigats per sedició

Per als dos comandaments de la policia catalana, Lamela va optar per mesures cautelars més lleus -compareixences quinzenals, retirada del passaport, prohibició de sortir d’Espanya i fixar domicili i telèfon per ser localitzable- en no tenir perfilada la seua actuació el dia del setge a la Guàrdia Civil i, en el cas de Trapero, a l’espera que la Fiscalia ampliés la seua denúncia a l’1-O.

A Sánchez i a Cuixart, segons l’ordre de presó, la jutgessa els assigna un paper més actiu, el de "promotors i directors" de les concentracions del 20 de setembre, ja que ambdós es van mantenir al capdavant "durant tot el dia, portant la iniciativa en una pretesa negociació amb els guàrdies civils, encoratjant i dirigint l’acció dels congregats, incitant-los a romandre al lloc i impartint-los ordres".

A més dels fets del 20 de setembre, Lamela destacava també que l’1 d’octubre, des dels mateixos comptes de whatsapp utilitzades aquell dia per promoure el setge davant la Conselleria, també "van realitzar trucades als participants animant-los a romandre en els col·legis i presentar resistència a les autoritats policials". Amb tot això, segons la jutgessa, pretenien "impulsar i assegurar la celebració del referèndum il·legal d’independència i amb això la proclamació d’una República catalana, independent d’Espanya, contravenint amb això la Constitució".