Español
Registra’t Iniciar sessió
Menu Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

ESNOTICIA

Una llei per protegir la República... i una altra per impedir-la

Actualitzada 29/10/2017 a les 09:55
La llei de Transitorietat catalana topa amb l’aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola. Els juristes creuen que el que faci la ciutadania serà determinant en aquest xoc de legalitats
Ovació a Rajoy divendres al Senat després d’anunciar la destitució del Govern de la Generalitat.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Ovació a Rajoy divendres al Senat després d'anunciar la destitució del Govern de la Generalitat.

EFE
Ovació a Rajoy divendres al Senat després d’anunciar la destitució del Govern de la Generalitat.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Ovació a Rajoy divendres al Senat després d'anunciar la destitució del Govern de la Generalitat.

EFE

La República catalana va començar a caminar divendres passat al Parlament i els passos següents que hauria de fer, en l’àmbit jurídic, estan molt clars. Els explica la llei de Transitorietat, que també va arrancar divendres. Celestí Pol, portaveu del Col·legi de l’Advocacia a Lleida, explica quins haurien de ser, segons aquesta llei, aquests passos. “Des d’un punt de vista estrictament jurídic, la situació està prevista en el títol segon de la Llei 20/2017, del 8 de setembre, de transitorietat jurídica i fundacional de la República, titulat precisament Successió d’ordenacions i d’administracions”. A l’article 10, aquesta llei “indica específicament que les normes locals, autonòmiques i estatals vigents a Catalunya en el moment de la seua entrada en vigor continuaran aplicant-se en tot allò que no contravingui la Llei 20/2017 i el dret català aprovat posteriorment, així com es continuaran aplicant les normes de la Unió Europea, el dret internacional general i els tractats internacionals.” D’acord amb aquesta previsió, explica Pol, “l’ordenació jurídica espanyola s’assumeix com a pròpia fins que no es desenvolupi completament l’ordenació pròpia de Catalunya. No obstant, aquesta assumpció no inclou les normes contràries a la mateixa llei de Transitorietat Jurídica, és a dir, la Constitució espanyola, l’Estatut d’Autonomia i altres normes que puguin afectar l’organització territorial i institucional de Catalunya”. Això és el que preveu la legalitat catalana que protegeix la República proclamada divendres passat, però al davant tindrà la legalitat espanyola. Què passarà? “L’Estat té tots els trumfos per la força, però una resistència massiva li podria posar les coses molt difícils i hipotèticament impossibles”, diu Josep Maria Tamarit, catedràtic de Dret Penal de la UdL. “Cal tenir en compte què està disposada a fer la població per resistir”, afegeix aquest jurista.

Respecte a l’aplicació de l’article 155, el lletrat Simeó Miquel, exdegà del Col·legi de l’Advocacia de Lleida, creu que és de difícil aplicació. “Si l’Administració espanyola no és cap exemple d’eficiència per si mateixa, se’m fa difícil imaginar que pugui dirigir i controlar-ne una altra com la catalana i sortir-se’n amb normalitat. Si hi afegim que un bon nombre de funcionaris i d’administrats considerarem que es tracta d’una intromissió il·legítima, encara em sembla més difícil el seu propòsit.”

 

Tant Celestí Pol com Josep Maria Tamarit veuen clau el que faci la ciutadania
Simeó Miquel diu que, al veure el que han fet amb els Jordis, no es poden fer previsions jurídiques

 

És presumible que l’article 155 vagi acompanyat de mesures penals. Celestí Pol diu que “des del punt de vista estrictament jurídic, considero que no és possible la detenció de membres del Govern com a conseqüència de la declaració d’independència per diversos motius. En primer lloc, perquè no existeix un tipus penal que castigui de forma explícita la declaració d’independència, ja que es va modificar el Codi Penal i es va eliminar el delicte de secessió. Per tant, s’ha de considerar que una conducta que ha deixat de ser castigada pel dret penal de forma explícita no pot ser reconduïda a altres tipus delictius”. Segons el parer de Pol, a més, “d’acord amb el principi de lesivitat, la conducta que es vol perseguir ha de ser idònia per perjudicar el bé jurídic protegit. Si es considera, tal com està fent l’Estat, que la declaració d’independència no té cap efecte, no hi pot haver delicte”.

Pel que fa a possibles empresonaments, Simeó Miquel creu que “en termes de discussió jurídica ordinària, sempre diria que no són possibles, però estem davant de plantejaments totalment polítics”.

Aquest és un terreny, assenyala Miquel, “que no té res a veure amb el dret i sobre el qual no em sento capacitat per fer previsions, però, veient el que han fet amb Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, amb aquest mateix criteri polític, estic convençut” que possibles mesures de presó “són previsibles”.

Temes relacionats

Uneix-te a la comunitat SEGRE!


El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre