El jutge manté la citació d'Anna Gabriel malgrat el seu rebuig de declarar

El jutge del Supremo Pablo Llarena manté per a aquest dimecres a les 9.30 hores la cita perquè l’exdiputada de la CUP Anna Gabriel declari com investigada per un delicte de rebel·lió, malgrat que aquesta li va notificar ahir que no pensa acudir i que romandrà a Suïssa. Llarena, després de rebre l’escrit de Gabriel en el qual exposa que no anirà a declarar al Suprem perquè creu que en la causa oberta pel procés cap a la independència de Catalunya no té dret a "un judici just, va optar per mantenir la citació.

Una vegada que es confirmi la seua absència, al jutge li tocarà decidir quins passos fa i si inicia el procediment per demanar la seua detenció i extradició a les autoritats suïsses.

La Fiscalia estudiarà si sol·licita al jutge que emprengui aquest camí, en tractar-se d’una extradició (a Suïssa no regeix l’euroordre), el jutge podria activar-la amb independència que ho sol·licitin les acusacions. En qualsevol cas, Llarena ha evitat fins el moment activar els mecanismes internacionals per aconseguir la detenció i entrega dels altres cinc escapats: l’expresident Carles Puigdemont i els exconsellers Antonio Comín, Meritxell Serret, Clara Ponsatí i Lluis Puig.

De fet, en fer-se càrrec del cas va optar per desactivar les ordres (europees i internacionals) dictades per la jutgessa de la Audiencia Nacional Carmen Lamela contra els escapats i tan sols va mantenir el mandat del seu arrest en el cas que tornessin a Espanya.

Aquesta és una de les opcions que té sobre la taula en el cas de Gabriel, almenys fins que decideixi demanar a Bèlgica la detenció de la resta, una cosa que preveu fer quan acabi la investigació i dicti acte de processament.

En el cas de Suïssa no seria aplicable l’ordre de detenció i entrega europea (euroordre), per la qual Llarena hauria de sol·licitar la detenció a través de la Interpol i iniciaria els tràmits d’extradició mitjançant el conveni subscrit entre ambdós països.

El Govern suís ha anticipat que, "a priori", aquest cas sembla estar lligat a delictes polítics, per la qual cosa si Espanya demana l’extradició seria eventualment rebutjada.

L’estratègia de defensa anticipada per Anna Gabriel passarà per denunciar una persecució per motius polítics, ja que Suïssa preveu el rebuig de les peticions d’extradició si el procediment obert a l’estranger "tendeix a perseguir o castigar la persona per les seues opinions polítiques, la seua pertinença a un grup social específic, o per consideracions d’ordre racial, religiós o de nacionalitat".

La legislació suïssa determina que per acceptar una petició d’extradició, "per regla general", almenys una de les infraccions imputades ha d’estar sancionada tant a Suïssa com al país sol·licitador i donar lloc a extradició en les dos legislacions.