Serra i Todó ‘culpen’ el Banc d’Espanya del forat de 170 milions

L’expresident de CatalunyaCaixa Narcís Serra i els exdirectius Adolf Todó i José María Loza van declarar ahir davant del jutge de l’Audiència Nacional Ismael Moreno que el Banc d’Espanya era coneixedor de les operacions immobiliàries que portava a terme l’entitat i que van representar un forat de 720 milions d’euros, ja que estaven consensuades amb aquest. La fiscalia anticorrupció va demanar la imputació de Serra, Todó i Loza i de dotze exdirectius més de CatalunyaCaixa acusats d’un delicte continuat d’administració deslleial a l’haver realitzat “una intensiva i creixent inversió immobiliària” a Espanya, Polònia i Portugal a través d’una filial en projeccions i expectatives de negoci de futur incert sense basar-se en les anàlisis necessàries de solvència. La denúncia en la gestió de la caixa es va formalitzar arran de les irregularitats detectades pel Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB). Segons l’organisme, la major part de les operacions es van realitzar “confiant en la paraula del soci, sense previs informes externs independents i sense realitzar anàlisis exhaustives d’aspectes com ara la solvència i capacitat dels associats”.

Utilitzant aquest sistema es van adquirir presumptament terrenys no urbanitzables i fins i tot qualificats com d’especial interès. A més a més, la fiscalia va detectar una “total falta de preparació” de la major part dels membres del consell d’administració per aprovar qualsevol proposta. Els tres acusats van assegurar davant del jutge que les operacions immobiliàries eren conegudes pel Banc d’Espanya, tant en les operatives del 2001 i el 2007 com a partir del 2008, quan es va canviar el model i es va fer patent la impossibilitat de desenvolupar els projectes.

Part del forat produït per les presumptes irregularitats en les operacions immobiliàries de CatalunyaCaixa es van generar per l’adquisició del solar de les torres de la Llotja a Lleida, xifrat pel ministeri Públic en 41 milions d’euros dels 721 totals. Aquesta quantitat és la diferència que hi ha entre els 49,3 milions pels quals el Centre de Negocis i Convencions, que depèn de la Paeria, li va adjudicar la parcel·la el 2006 i els 8,3 milions pels quals CatalunyaCaixa l’hi va traspassar a la Societat de Gestió d’Actius (Sareb) l’any 2012.