Suïssa diu que Gabriel no podria ser extradida
El jutge manté la citació d'Anna Gabriel malgrat el seu rebuig de declarar
La dirigent de la CUP Anna Gabriel no pot ser extradida de Suïssa a Espanya encara quan el delicte del que se l'acusa -el de rebel·lió- existís en el Codi Penal helvètic referent a delictes contra l’Estat o alta traïció, ha recalcat aquest dimecres el Govern suís.
"Encara que l’examen d’una eventual sol·licitud de detenció o d’extradició llancés que els delictes dels que s'acusa a Anna Gabriel també fossin a Suïssa (...) una extradició a Espanya no seria possible", va dir a Efe el portaveu del Departament de Justícia, Folco Galli.
Gabriel havia de declarar avui davant del jutge Pablo Llarena per un presumpte delicte de rebel·lió en el marc del procés independentista català, però dimarts va anunciar des de Suïssa que no compareixerà i que romandrà allà perquè a Espanya no anava a tenir un judici just perquè "està sent perseguida per motius polítics".
El Govern suís ja va deixar clar el dimarts que a priori el cas de l’exdiputada catalana sembla estar lligat a delictes polítics que a Suïssa no tenen base legal i que per tant una sol·licitud d’extradició seria rebutjada amb tota probabilitat, això sí després d’una anàlisi exhaustiva.
Només els crims contra la lesa humanitat, genocidi, crims de guerra i actes especialment reprovables com un segrest d’un avió o la presa d’ostatges no són considerats delictes polítics.
Galli va precisar aquest dimecres a Efe que fins i tot si el delicte pel que se l'investiga a Gabriel a Espanya fos igualment considerat un delicte en el Codi Penal suís tampoc seria possible la seua extradició. "Hi hagués la correspondència del delicte en ambdós països, que és una important precondició per a l’extradició, però el decisiu aquí és que es tracta a primera vista de delictes polítics (...) que al Conveni Europeu d’Extradicions i la llei suïssa estan exclosos", va indicar el portaveu del Departament de Justícia.
L’únic comparable amb el delicte de rebel·lió en el Codi Penal suís és l’article 265 sobre crims o delictes contra l’Estat i d’alta traïció, que estableix "una pena privativa d’almenys un any" per a aquell que cometi actes tendents "a modificar per la violència la Constitució helvètica o la Constitució d’un cantó".
El mateix s’aplica per als qui "enderroquin per la violència a les autoritats polítiques instituïdes per la Constitució o els impedeixi mitjançant la violència exercir el seu poder" o "separin amb violència una part del territori suís de la Confederació Helvètica o una part del territori cantonal d’un cantó".
