La Manada, condemnats només a 9 anys de presó per abusos al descartar-se la violació

L’Audiència de Navarra va condemnar ahir cada un dels cinc joves coneguts com a La Manada a nou anys de presó per un delicte continuat d’abús sexual i no per agressió sexual, al no apreciar violència, contra una jove a Pamplona durant els Sanfermines del 2016. Tot just fer-se pública la sentència es van produir protestes davant del Palau de Justícia de Pamplona, amb crits d’“és violació, no és abús” i forcejaments amb la policia. La decisió de la Secció Segona de l’Audiència Provincial de Navarra, contra la qual ja s’anuncien recursos, ha comptat amb el vot discrepant d’un dels magistrats, Ricardo González, que advocava per l’absolució.

Els acusats, José Ángel Prenda, Jesús Escudero, Ángel Boza, el militar Alfonso Jesús Cabezuelo i el guàrdia civil Antonio Manuel Guerrero, a la presó des del juliol del 2016, no van assistir a la lectura de la resolució i l’advocat de quatre d’ells demanarà la seua posada en llibertat.

La fiscalia reclamava 22 anys i 10 mesos de presó i l’acusació particular, 24 anys i 9 mesos

La sentència considera la comissió del delicte continuat d’abús sexual amb prevalença i accés carnal, que rebaixa el delicte penal sol·licitat al descartar l’ocupació pels acusats de “violència o intimidació que integren el concepte normatiu d’agressió”. La sentència adverteix que la “peculiaritat” en aquest cas és en l’existència de fotos i vídeos gravats pels acusats durant els actes sexuals. Afirma que són una “visió esbiaixada, parcial i fragmentària de la manera en què es van desenvolupar els fets”, “preses a conveniència dels processats”. Al·ludeix a la superioritat dels agressors en nombre, edat i complexió i que “les pràctiques sexuals es van realitzar sense l’aquiescència de la denunciant a l’exercici de la seua lliure voluntat autodeterminada, que es va veure així sotmesa a l’actuació d’aquells”.

Admet que la jove “es va sentir impressionada i sense capacitat de reacció”, confirma l’“actitud passiva” de la noia durant les relacions sexuals, i fins i tot se la veu “atemorida i sotmesa”.

Després de constatar el seu “bloqueig emocional”, diu que no s’ha provat l’ús d’un mitjà físic per doblegar la denunciant, però estimen que els processats “van conformar [...] una situació de preeminència sobre la denunciant, objectivament apreciable”. Això “els va generar una posició privilegiada sobre ella [...] per abusar sexualment de la denunciant, que no va prestar el seu consentiment lliurement, sinó viciat, coaccionat o pressionat per tal situació”.

També observen l’actitud dels nois, que utilitzen la víctima “com un mer objecte, amb menyspreu de la seua dignitat personal, per satisfer sobre ella els seus instints sexuals”, i en ella no observen “cap signe que ens permeti valorar benestar, assossec, comoditat, gaudi o diversió” en aquesta situació.

Després de denunciar l’“innegable, per notori i evident, judici paral·lel que des del primer dia ha tingut aquest procés”, afirma que la víctima “ha incorregut en tan abundants, greus i cridaneres contradiccions que les modificacions introduïdes al seu relat durant l’acte del judici oral constitueixen autèntiques retractacions”. Respecte al vídeo presentat al judici com a prova de càrrec, assenyala que el rostre de la jove mostra una “innegable expressió relaxada, sense indici de rigidesa o tensió”, cosa que “impedeix sostenir qualsevol sentiment de temor, fàstic, repugnància, rebuig, negativa, neguit, incomoditat”. Afirma que a les imatges no aprecia una altra cosa que “una crua i desinhibida relació sexual, mantinguda entre cinc homes i una dona, en un entorn sòrdid, atrotinat i inhòspit i en la qual cap d’ells [tampoc la dona] mostra el més mínim signe de pudor, ni davant de l’exhibició del seu cos o genitals, ni davant dels moviments, postures i actituds que van adoptant”.