ETA ratifica la seua dissolució i la qualifica com el final de “la seua funció i d'un cicle històric”

La banda terrorista ETA va anunciar ahir per carta la dissolució de “totes les seues estructures”, donant per finalitzat el seu “cicle històric i la seua funció”. La carta, escrita en eusquera i amb data del 16 d’abril passat, va ser remesa per l’organització a diverses institucions i actors polítics. En la lletra, es publica la decisió de posar fi “al seu recorregut”, adoptada després d’un debat a nivell intern. Tot i així, aquesta carta no suposa l’anunci definitiu, ja que l’escenificació s’espera en la Conferència Internacional que tindrà lloc demà a la localitat bascofrancesa de Cambo-les-Bains.

De la mateixa forma, s’espera que avui facin pública una declaració sobre la seua dissolució, que estaria gravada i es difondria a través de mitjans bascos i internacionals. Aquestes publicacions, a pocs dies de la que s’espera que sigui la dissolució definitiva de la banda, s’haurien produït davant de la inquietud a certs sectors que no es dugués en terme el desmantellament total de la banda, arran del comunicat emès el 20 d’abril passat en el qual l’organització terrorista només admetia el mal causat per la seua “lluita” a una part de les víctimes. En aquest sentit, els mediadors internacionals involucrats en la seua dissolució “van garantir” ahir a institucions, agents polítics i socials que la declaració de demà serà “concloent” i que es produirà abans de la trobada prevista per al migdia.

La trobada de Cambo-les-Bains, organitzat pel Grup Internacional de Contacte (GIC), Bake Bidea i el Foro Social, citarà prop d’un centenar de persones pertanyents al món polític i sindical. Per la seua part, el PNB i Bildu ja van anunciar que assistiran a la trobada. El president del PNB, Andoni Ortuzar, encapçalarà la representació de la formació jeltzale, a l’entendre que “en la seua condició de primera força” d’Euskadi han d’assistir al tancament d’“una de les pàgines més doloroses” de la seua història. Per la seua part, el lehendakari Iñigo Urkullu va voler agrair la tasca exercida pel GIC. Mentrestant, el coordinador general d’EH Bildu, Arnaldo Otegi, encapçalarà la representació de la seua formació, al costat de la seua portaveu al parlament basc Maddalen Iriarte i representants del partit a Navarra. Tant el Partit Popular com el Partit Socialista Obrer Espanyol van rebutjar assistir a l’acte. El ministre de l’Interior, Juan Ignacio Zoido, va assegurar que les Forces i Cossos de Seguretat “continuaran perseguint els terroristes” a partir de demà, mentre que el president del PP basc, Alfonso Alonso, va opinar que el gest que ha de fer el Govern és detenir el membre d’ETA José Antonio Urrutikoetxea Josu Ternera. La secretària general del PSE-EE, Idoia Mendia, va opinar que ETA “va desaparèixer de la vida dels bascos” el 2011 i va titllar de “maquillatge” l’acte de demà.

Per la seua part, el líder de Ciutadans, Albert Rivera, va firmar un manifest anomenat Per un final d’ETA sense impunitat i va assegurar que encara hi ha 300 famílies “destrossades” que esperen que paguin per això. El diputat de Podem, Íñigo Errejón, va considerar una “bona notícia” la dissolució de la banda, encara que segons la seua opinió ha arribat massa tard.

La primera víctima mortal va ser la del guàrdia civil José Antonio Pardines, mort el juny del 1968, sent el primer de més de dos-cents agents de la Guàrdia Civil assassinats, col·lectiu només superat pel de la població civil, amb prop de 350 víctimes, sent la primera un taxista de Burgos mort l’any 1969.

Víctimes del terrorisme, contra l'"absolució històrica" de la banda La presidenta del Col·lectiu de Víctimes del Terrorisme (Covite), Consuelo Ordóñez, va situar ahir la ciutadania a respondre amb “dignitat”, amb “altura moral, memòria i menyspreu intel·lectual” ETA en la seua recerca de l’“absolució històrica” durant l’acte d’entrega del Premi Covite. Segons Ordóñez, l’única frase decent que podria pronunciar l’organització terrorista comença i acaba amb un “mai no hauríem d’haver existit”. La presidenta del col·lectiu va criticar que “ara els únics que reben tractament d’herois són els terroristes” i va emfatitzar la figura d’Ignacio Echeverría, conegut com l’heroi del monopatí, assassinat per Estat Islàmic quan va acudir a socórrer un policia britànic durant l’atemptat del 3 de juny passat. Ordóñez va carregar també contra el Govern central, qui va acusar d’haver “furtat a les víctimes d’ETA la foto de la derrota” de la banda i va opinar que aquest no és el final que “mereixen”.  En el mateix acte a Sant Sebastià, intel·lectuals i víctimes del terrorisme van presentar el manifest ETA vol posar el comptador a zero, en el qual es demana que la banda terrorista aclareixi els més de 350 assassinats sense resoldre i que ja acumula unes 40.000 firmes. Entre els defensors, Fernando Sabater, coautor del manifest, va demanar d’acabar amb “l’intent de privatitzar les víctimes”. En aquesta línia, el filòsof Martín Alonso, va remarcar que ETA tan sols pretén “manipular la història”.