Torra demana al rei una reunió divendres per exposar-li la situació a Catalunya

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha demanat aquest dimecres al rei una reunió aquest divendres, aprofitant la visita del monarca a Tarragona, per exposar-li la situació que es viu a Catalunya i per explicar-li "com se sent una gran part del poble" català.

Així ho planteja Torra en una postdata a la carta que ha enviat aquest matí al rei (veure en PDF), firmada conjuntament amb els expresidents de la Generalitat Carles Puigdemont i Artur Mas: "Hem de parlar. He de poder explicar-vos tot el que hem escrit amb els presidents Mas i Puigdemont a la carta precedent. És, per a mi, en la meua condició de president de Catalunya, un deure moral." "Per això, estic convençut que voldreu trobar una estona en la vostra visita a Catalunya aquest divendres per fer-ho i per veure’ns. No us demano que renuncieu a res sinó que us empareu en la lectura més oberta i democràtica de la Constitució i en el rol que se li confereix al Cap de l’Estat", assenyala Torra en aquesta postdata, firmada només per ell i en la que ofereix la seua "mà oberta" per fer del diàleg l’eina que "mogui les relacions entre Catalunya i Espanya".

A la seua carta conjunta, Torra, Puigdemont i Mas destaquen que la cerimònia d’inauguració dels Jocs Mediterranis aquest divendres a Tarragona representa una "oportunitat" per a, diuen, "reparar i recosir allò que la violència, la repressió i la persecució contra el referèndum de l’1 d’octubre van provocar".

"Enteneu, Senyor, que l’1 d’octubre és i serà un dia molt especial per a la majoria dels catalans. Aprofiteu aquest moment i no deixeu perdre l’ocasió", assenyalen, amb voluntat d’"obrir una etapa de diàleg, negociació, reconeixement, respecte democràtic, modernitat institucional i respecte pels drets civils i polítics i les llibertats fonamentals".

Segons el seu parer, "cal obrir una etapa de negociació que acabi donant la paraula a la ciutadania de Catalunya", perquè "cap demòcrata no es pot oposar a donar veu a la gent". "Que s’acabi d’una vegada aquesta situació d’anomalia amb què els jutges i els policies ocupen l’espai que hauria d’ocupar la veu i la paraula dels representants polítics. Que s’acabin les presons que tanquen demòcrates i els exilis que allunyen a gent pacífica", apunten els signants de la carta, abans d’afegir: "No demanem res que no hi sigui al vostre abast. Escolteu-nos sense apriorismes ni prejudicis; i ajudeu a facilitar un procés d’obertura, modernització i prevalença democràtica".

Subratllen que el seu desig hauria estat que la figura del rei hagués romàs "al marge de la pugna política" i denuncien que en els últims anys "se’ns ha negat una vegada i una altra el diàleg, s’han incomplert els acords, s’ha violentat" l’Estatut aprovat en referèndum el 2006 i s’han iniciat "campanyes de difamació, de mentides i de por."

El passat 1-O, assenyala la missiva, hi va haver una "violència policial desmesurada i inacceptable contra ciutadans que volien expressar pacíficament el seu vot" i, posteriorment, afirmen, es va produir un "atemptat democràtic contra les institucions catalanes" amb la destitució del Govern de Puigdemont amb l’article 155 de la Constitució.

Torra i els dos expresidents denuncien que hi ha "nou presos polítics catalans en presons de Madrid, set exiliats" i "centenars de ciutadans investigats i represaliats". "Entenem, Senyor, que tot això l’hauria d’interpel·lar. En la vostra compareixença del 3 d’octubre passat, vau obrir una ferida considerable en molts ciutadans que no s’haurien pensat mai que el Cap de l’Estat donaria la seua aprovació a la violenta repressió de la policia contra ciutadans completament pacífics", afegeixen. I li pregunten: "De debò no hauríeu de situar-vos per sobre d’uns interessos particulars i tractar de ser una veu de conciliació i de defensa del diàleg?".

En la missiva, es reafirmen en la seua voluntat d’"implementar el mandat popular per vies pacífiques i democràtiques, i prioritzant l’acord amb el Govern espanyol", pel que demanen al rei que "escolti aquest clamor democràtic" i actuï com un Cap d’un Estat que "respecti les voluntats dels ciutadans expressades a les urnes", per la qual cosa apel·len a la seua funció d’"arbitrar i moderar entre poders de l’Estat".