EUA se'n va del Consell de Drets Humans al ser “hostil” amb Israel

Nikki Haleyt, ambaixadora dels Estats Units a l’ONU, va anunciar ahir a la matinada que el seu país abandona el Consell de Drets Humans de les Nacions Unides a causa de l’“hostilitat interminable” envers Israel. En aquest sentit, Haleyt va subratllar que “aquest any, igual que en anys previs, ha aprovat cinc resolucions contra Israel, més que les aprovades contra Corea del Nord, l’Iran i Síria en conjunt”. Per això, va acusar l’organisme de “protegir països que violen els drets humans”, la qual cosa, segons el seu parer, obliga els Estats Units a no donar-li “cap credibilitat”. En aquesta línia, Haleyt va defensar que aquest organisme “està motivat per un biaix polític i no pels drets humans”. “Mirin els membres del consell i veuran un terrible menyspreu pels drets més bàsics”, va indicar.

Després de l’anunci, l’alt comissariat de les Nacions Unides per als Drets Humans, Zeid Ra’ad al-Hussein, va confessar que la retirada nord-americana del consell és “decebedora, si bé no realment sorprenent”. A més, va explicar que “tenint en compte l’estat dels Drets Humans al món d’avui, els EUA haurien d’estar fent un pas endavant, i no un pas enrere”. Les crítiques també van arribar des de HRW que, en paraules del director executiu, Kenneth Roth, va acusar l’administració Trump d’“ignorar el patiment dels civils a Síria”.

El Servei Europeu d’Acció Exterior, per la seua part, va lamentar, en un comunicat, la sortida dels Estats Units d’aquest organisme perquè, segons el parer d’aquesta agència comunitària, posa en risc el rol de “defensor de la democràcia en l’escena mundial” al qual els nord-americans juguen des del final de la Segona Guerra Mundial.

Geng Shuang, portaveu del ministeri d’Exteriors xinès, també va criticar que els Estats Units renunciïn a estar en un organisme que permet el “diàleg, la cooperació, l’intercanvi i l’aprenentatge mutu en l’àmbit dels drets humans”.

Per la seua part, el secretari de Relacions Internacionals del PSOE, Héctor Gómez, va dir que la decisió és “un cop dur” a la comunitat internacional.